agenda begudes bloc cal·ligrafia coses meves cuina cultura disseny documentals ecologia en bici enginy enllaços entrants entrepans filologitis aguda fotografia frikades gcds general gimp gnome gnome cookbook guadec hemc inkscape joan brossa linux literatura llengua llibres mailman openoffice pastisseria pidgin pizza poesia postres receptes reflexions sílvia enfadada softcatalà sopa surfejant telèfons mòbils temps lliure tipus de lletra traduccions tutorials TV3 universitat utilitats vídeos veganes windows wordpress xocolata
Del 3 a l’11 de juliol, els desenvolupadors i els usuaris dels escriptoris GNOME i KDE ens trobarem a Las Palmas de Gran Canaria: enguany s’ha fusionat la GUADEC i l’Akademy en un esdeveniment anomenat Gran Canaria Desktop Summit. Com en aquests darrers anys, gràcies a l’Sponsorship Travel Committee, d’aquí a un parell de dies agafo l’avió cap a Las Palmas de Gran Canaria! Els agraeixo molt que em donin l’oportunitat de participar en aquestes conferències, i d’ajudar-hi. Si veniu a la GCDS segurament em trobareu darrere el taulell de l’Info Desk, com cada any Aquest any, tots aquells que tenim la sort que ens patrocinin el viatge totalment o parcialment durem aquesta xapa:
30 June 2009 | gcds, gnome, guadec | deixa un comentari |
Ahir a la tarda estava farta de traduir i vaig decidir que tenia ganes de fer-me un berenar comme il faut; a més, volia que fos ràpid de fer. Els pancakes, una mena de creps gruixudes típiques als països anglosaxons, eren una opció perfecta. En vaig fer unes que vaig trobar a Vegan with a vengeance (de la Isa Chandra Moskowitz), un llibre farcit de receptes boníssimes. Aquests pancakes queden saborosos, amb trossets de fruits secs cruixents i amb un regust de plàtan deliciós. Boníssims Ingredients: Preparació: 1. Barregeu la farina, el llevat, la sal i la canyella en un bol. 2. En un altre bol, barregeu el plàtan aixafat (el podeu fer puré amb la batedora) amb la llet, l’oli i la vainilla. Si no teniu extracte de vainilla, podeu utilitzar mitja vaina de vainilla: obriu-la per la meitat amb un ganivet esmolat i “rasqueu-ne” l’interior per obtenir unes boletes negres, que són les que utilitzareu. 3. Aboqueu els ingredients líquids sobre el bol que conté els ingredients secs; tot seguit, berregeu-ho molt bé fins que n’obtingueu una massa homogènia. 4. Unteu una paella antiadherent amb una mica d’oli i escalfeu-la a foc mig-alt. Amb un cullerot, aboqueu una mica de la massa a la paella (una mica més de mig cullerot) i cuineu-la entre un i dos minuts, fins que veieu que hi ha bombolles a la superfície i que la massa ja no s’enganxa per sota. Tot seguit, gireu els pancakes amb una espàtula i cuineu-los un o dos minuts més. És possible que els primers intents es cremin una mica: no passa res! Això vol dir que heu d’ajustar el foc fins que trobeu la temperatura adient. 5. Poseu els pancakes en un plat i tapeu-los mentre cuineu la resta. Unteu la paella amb una miqueta d’oli cada vegada que en cuineu un perquè no s’enganxi. 6. Serviu-los amb xarop d’erable (és com se serveixen tradicionalment, i queden boníssims) o bé amb mel, o amb sucre mòlt, i amb unes rodanxes de plàtan. Bon profit!
L’autora del llibre proposa de fer-los amb nous pacanes, però jo vaig utilitzar ametlles picades caramel·litzades. De fet, diu que podeu utilitzar qualsevol tipus de fruita seca (o fins i tot gotes de xocolata, nyam!), que quedaran igual de bons.
28 June 2009 | pastisseria, receptes, veganes | deixa un comentari |
“Home” és un documental d’una bellesa colpidora i d’una contundència flagrant. La humanitat fa només 200.000 anys que existeix i ja ha trencat l’equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució del planeta. Amb l’objectiu de sacsejar algunes (espero que moltes) consciències, Yann Arthur-Bertrand ens convida a fer una passejada aèria per més de cinquanta països en un documental que conté imatges meravelloses de l’espectacular herència que ens van deixar els nostres avantpassats i que, llevat que hi fem alguna cosa, desapareixerà en pocs anys. És massa tard per ser pessimistes. No ens queden gaire més de deu anys per invertir la tendència destructora dels darrers anys però com diu la cançó de Sau, “això es pot salvar”. Cal que tots plegats prenguem consciència que la Terra no és nostra, no podem fer tot el que ens vingui de gust a qualsevol preu. És cosa de tothom. El dia 5 de juny, dia mundial del medi ambient, el canal 33 va emetre el documental. Fins el dia 12 de juny el podeu veure al web de 3alacarta: Home. També el podeu veure en anglès durant els propers dies al canal que el projecte té a YouTube: Home (en anglès).
9 June 2009 | documentals, ecologia | 1 comentari |
Ostres! Per primera vegada arribo a temps de participar a l’esdeveniment culinari mensual HEMC-34, que aquest mes es dedica a plats de l’Orient Mitjà i del Magrib Doncs sí; segons el Termcat, aquest plat típic del Líban no es diu tabulé, ni taboulé, ni tabbouleh. En català es diu tabule (que algú m’expliqui com es pronuncia això). ¬¬ En fi, ara que ve el bon temps, aquest plat ve moltíssim de gust. Jo el faig molt sovint a l’estiu; és molt fàcil de fer, és molt refrescant i l’endemà és encara més bo! Aquesta recepta me la van explicar fa molt de temps i des d’aleshores és l’única que faig. La gràcia és que, en comptes de coure el cuscús amb aigua, l’hidratem amb tomàquet triturat perquè n’agafi tot el gust. Mmmm! Encara en tenim una mica a la nevera; algú en vol? Ingredients: Preparació: 2. Poseu el cuscús en un bol i cobriu-lo amb els tomàquets triturats. Espremeu la llimona i aboqueu-ne el suc al bol. Afegiu-hi també un raig d’oli i un pessic de sal. Tot seguit, barregeu-ho tot bé. Tingueu en compte que no bullireu el cuscús, sinó que s’hidratarà amb el suc de tomàquet. Per tant, si veieu que al cap d’uns vint minuts el cuscús és molt sec, afegiu-hi una mica més de tomàquet triturat. 3. Piqueu la ceba, el cogombre, el pebrot i les olives. Jo ho faig per separat amb l’accessori de la batedora, a poca velocitat perquè no quedi triturat. És molt ràpid i tot queda molt ben picat. Aboqueu-ho tot al bol i torneu a barrejar. 4. Piqueu les fulles de menta (en aquest cas va més bé amb un ganivet ben esmolat), aboqueu-les al bol i barregeu-ho tot bé. 6. El pas més important: tasteu-ho! Potser voleu que tingui més gust de llimona, o trobeu que no hi ha prou fulles de menta (no us passeu, però sigueu generosos amb la menta: és una de les gràcies del plat!) 7. Deixeu-lo refredar tanta estona com pugueu (com a mínim una horeta); de fet, és més bo si us el mengeu l’endemà Bon profit!
1. Escaldeu un minut els tomàquets en aigua bullint per poder pelar-los bé. Peleu-los, traieu-los les llavors (l’aigua no) i tritureu-los amb la batedora.
Quan tasteu el tabule i digueu “ohhhhhhhh, és boníssim!“, ja el podeu posar a la nevera.
5 June 2009 | entrants, hemc, receptes, veganes | 7 comentaris |
A mi no m’havia agadat mai gaire la carn… potser per això tampoc no m’atrauen les hamburgueses vegetals que, d’altra banda, són molt indicades per substituir la vianda en entrepans de pícnic, per exemple. Tanmateix, fa poc vaig fer aquestes hamburgueses d’avena que es va inventar la meva amiga Vane, i haig de dir que són boníssimes! És la primera vegada que unes hamburgueses m’agraden de debò! Molt més bones que les comprades i, esclar, molt més econòmiques Ingredients: Preparació: 1. Poseu els flocs d’avena en un bol i tireu-hi un raig de llet. No cal tirar-n’hi gaire; només prou per remullar els flocs. 2. Daureu la ceba, el pebrot i l’all. 3. Quan s’hagin daurat, afegiu-los als flocs d’avena; barregeu-ho tot bé. Piqueu una mica de julivert, afegiu-lo al bol, tireu-hi un polsim de sal i torneu a barrejar-ho tot. 4. Aneu abocant pa ratllat al bol i barregeu, haureu d’afegir pa ratllat fins que pugueu agafar un tros de massa sense que sigui massa enganxosa. 5. Formeu boles amb la massa i aixafeu-les amb les mans per donar-los forma d’hamburguesa. 6. Fregiu-les amb una mica d’oli.
No espereu de trobar-hi gust de carn, perquè no en tenen. Potser és per això que a mi m’agraden tant… Amb pa casolà de cereals acabat de fer i una mica de tomàquet són delicioses; de ben segur que les repetiré moltíssimes vegades
Bon profit!
5 June 2009 | entrepans, receptes, veganes | 3 comentaris |
L’última vegada que vaig publicar alguna cosa aquí al bloc vaig dir això: “Darrerament vaig molt de bòlit i no tinc temps d’escriure el munt de receptes que tinc pendents. De fet, ni tan sols no tinc gaire temps de cuinar… Però com que encara tinc feina per estona i tinc ganes de fer una pausa, aprofitaré per escriure’n una.” Doncs això. Ara encara vaig més de bòlit, però avui no em trobo bé i no estic prou concentrada per treballar com cal; potser aprofitaré per publicar unes quantes receptes endarrerides Fa poc vaig comprar el llibre “My sweet vegan“, que inclou receptes de postres i pastissos vegans. Tot i que jo sóc vegetariana, i no pas vegana, tenia ganes de mirar de fer pastissos sense ous ni llet. El pastís que veieu a la foto és el meu primer experiment: un pastís de mousse de xocolata fet sense ous (de fet, al final vaig fer una versió de la recepta lleugerament modificada que vaig trobar a forovegetariano.org). Cal dir que el resultat és excel·lent; ningú no s’adona que aquest pastís és vegà a no ser que ho diguem. Això sí, és un pastís molt contundent, atipa moltíssim. Però és realment bo! En aquesta recepta s’utilitzen ingredients que potser no feu servir gaire sovint, com ara el tofu o el xarop d’erable (en castellà, jarabe de arce); els podeu trobar perfectament en qualsevol herboristeria o botiga de dietètica Ingredients: Preparació: Base del pastís 1. Unteu amb una mica d’oli un motlle rodó (de 20 o 22 cm) desmuntable. 2. En un bol, barregeu tots els ingredients amb una forquilla fins que n’obtingueu una massa homogènia. 3. Aboqueu la barreja al motlle i cobriu-ne tota la superfície. Perquè quedi més o menys pla per tot arreu (no com el meu), primer estireu la massa amb els dits i, quan arribeu a les vores, utilitzeu un got recte per acabar d’allisar la massa. Poseu-ho a la nevera perquè es refredi mentre feu la mousse. Mousse de xocolata 4. Foneu la xocolata al microones (a poca potència i vigilant que no es cremi) i deixeu-lo refredar 5 minuts. D’altra banda, tritureu el tofu amb una batedora fins que n’obtingueu una massa suau i homogènia. 5. Afegiu el cacau en pols, el sucre (o la fructosa), el xarop d’erable, l’extracte de vainilla i el polsim de sal a la batedora. Bateu-ho tot molt bé; si cal, aneu aturant la batedora per desenganxar amb una espàtula el que quedi enganxat a les parets de la batedora. 6. Afegiu-hi la xocolata desfeta i torneu a batre-ho tot fins que n’obtingueu una crema totalment homogènia. Tot seguit, aboqueu la crema a sobre de la base i intenteu allisar-la al màxim (costa, perquè la crema és molt espessa. 7. Per decorar el pastís, utilitzeu un pelador de patates per “pelar” la rajola de xocolata i fer-ne encenalls, o bé utilitzeu encenalls ja fets 8. Poseu el pastís a la nevera; espereu-vos tres hores com a mínim abans de servir-lo. Bon profit!
![]()
12 May 2009 | pastisseria, receptes, veganes, xocolata | 2 comentaris |
Darrerament vaig molt de bòlit i no tinc temps d’escriure el munt de receptes que tinc pendents. De fet, ni tan sols no tinc gaire temps de cuinar… Però com que encara tinc feina per estona i tinc ganes de fer una pausa, aprofitaré per escriure’n una. El mes passat va ser l’aniversari de l’Eli i, després de rumiar-m’ho, vaig decidir portar un pastís que havia vist a La cuina de casa (per variar) i que la Gemma havia batejat com a pastís per a xocoaddictes. Si em coneixeu, ja us podeu imaginar que el tenia al capdamunt de la llista de pendents. Tanmateix, em feia por que aquest pastís amb tanta xocolata no agradés gaire als “no addictes”. Al final em vaig arriscar i el vaig fer. Ohhhhhhh! Deu ser el millor pastís que he fet mai. Us asseguro que la foto no li fa justícia; no és gaire lluïda perquè la vaig fer amb el pastís sobre el motlle (me l’havia d’endur i no el volia desemmotllar perquè arribés a la seva destinació en perfecte estat) i, a més a més, tenia una mica de pressa… Tothom que el va tastar va dir que era boníssim, i deu ser veritat perquè no va durar gens Jo vaig fer laversió de la Su, que explica com fer la recepta sense Thermomix. Ingredients: Preparació: 2. Bateu els ous i el sucre amb una batedora de barnilles fins que n’obtingueu una escuma blanquinosa que hagi doblat el seu volum. Afegiu-hi amb cura la farina i el cacau, i barregeu-ho tot. 3. Aboqueu la barreja en un motlle untat amb mantega i cacau (el meu era de 24 cm), i enforneu-ho durant 8 minuts.Deixeu-ho refredar. 4. Per preparar la crema, tritureu les avellanes fins que quedin totalment mòltes. D’altra banda, foneu la xocolata al microones (a poca potència i vigilant que no es cremi). 5. Poseu la nata i el sobre de flam Royal en un cassó. Quan estigui calent, afegiu-hi la xocolata fosa i les avellanes, i remeneu amb unes barnilles perquè la barreja no s’enganxi al fons del cassó. Quan veieu que comença a bullir, ja podeu aturar el foc. 6. Aboqueu la massa a sobre de la base, espereu-vos una estona i poseu el pastís a la nevera 4 hores com a mínim (millor tota la nit). 7. Quan l’hàgiu de servir, espolseu el pastís amb cacau en pols per tapar-ne les imperfeccions. Jo vaig decorar el pastís, a més, amb crocant d’ametlles i amb un parell de cintes de xocolata (vaja, un intent de cintes). 8. Serviu el pastís i espereu; al cap d’un moment començareu a sentir “ooohhhhs”, “nyams” i mmmmms” de tots els comensals Bon profit!
(tot i que jo em vaig equivocar i el vaig posar de 8 racions, i va quedar boníssim)
1. Preescalfeu el forn a 170º (a dalt i a baix).
18 February 2009 | pastisseria, receptes, xocolata | 5 comentaris |
…a partir de 2012. Avui he llegit a El periódico que, segons que s’ha anunciat al Mobile World Congress de Barcelona, els principals fabricants de telèfons mòbils del món han arribat a un acord per utilitzar el mateix carregador micro USB. Amb aquesta mesura es pretén reduir en un 50% la despesa d’energia en el mode en espera i, així, reduir també l’emissió de gasos contaminants. I, de pas, es facilitarà la vida als milions d’usuaris de telèfon mòbil que anem acumulant carregadors al fons del calaix (i això que jo només he canviat de mòbil quan se m’ha espatllat!) i, a sobre, quan en necessitem un, cap dels que tenim no és compatible amb el nostre aparell actual. El primer que he pensat en llegir la notícia ha estat “Ja era hora!“. La segona cosa que he pensat ha estat “A partir de 2012??? Tardarà més que l’AVE…“.
18 February 2009 | telèfons mòbils | deixa un comentari |
…qui sóc jo per escriure sobre Joan Brossa? Ningú. El meu petit homenatge: Si voleu veure homenatges d’altres blocaires (i no), visiteu el lloc web abloccedari.
30 December 2008 | joan brossa, literatura, poesia | 2 comentaris |
Demà farà 10 anys que va morir Joan Brossa. Per commemorar-ho, un grup de blocaires han volgut retre homenatge al poeta. Jo també hi participaré amb el meu petit i humil homenatge. Si us hi voleu afegir, o si voleu veure els homenatges d’altri, visiteu el lloc web abloccedari.
29 December 2008 | joan brossa, literatura, llengua, poesia | 2 comentaris |