El Roy, el caniche que tenim en acollida – ADOPTAT!

Aquesta preciositat es diu Roy. És un caniche de 5 anys que tenim acollit a casa des de fa uns dies. És de mida petita, gairebé Toy (pesa uns 6 quilos), i és un gos faldiller i molt carinyós. S’ho ha passat força malament i necessita trobar una llar definitiva on l’estimin i el cuidin com es mereix.

Té molt bona relació amb els gossos i amb les persones; quan passeja no se separa de la persona ni tiba de la corretja.

Si voleu adoptar un caniche o coneixeu algú de les comarques de Barcelona (o del Principat, com a màxim) que vulgui adoptar-ne un, poseu-vos en contacte amb la Mercedes, la noia que porta el cas del Roy. Està esteril·litzat, té xip, i es lliura amb la cartilla de vacunes i amb contracte d’adopció.

Edició: Una molt bona família ha adoptat el Roy, visca!

6 October 2009 | adopcions, gossos | 1 comentari |

Macrofotografia d’estar per casa (meva)

La meva càmera és una d’aquelles que s’anomenen pont; és a dir, càmeres compactes que, malgrat no tenir la possibilitat d’intercanviar-ne els objectius, ofereix funcions força avançades com ara el desament en format RAW o l’enfocament manual. Aquest tipus de càmeres s’adrecen a aquells usuaris que encara no s’atreveixen a fer el salt al món de les rèflex digitals però volen tenir més control del que ofereixen les compactes.

Jo fa més de dos anys que tinc una Panasonic Lumix DMC-FZ50 i, tot i que ja penso a comprar-me una rèflex en un futur no gaire llunyà (espero), n’estic molt contenta. Té unes característiques molt atractives tenint en compte que no es tracta d’una rèflex: un objectiu Leica (sinònim de qualitat), anelles per controlar el zoom i l’enfocament, zoom de 12 augments, dues rodetes diferents per controlar la velocitat d’obturació i l’obertura focal….

Els qui llegiu aquest bloc de tant en tant sabeu que m’agrada molt cuinar. I que m’agrada fer fotos dels plats que cuino per posar-les aquí al bloc amb les receptes. Doncs bé, tot i que sóc una fotògrafa força mediocre, darrerament m’he adonat que la funció d’enfocament macro de la Lumix és una mica justeta; sobretot, quan vull aconseguir un efecte de bokeh (desenfocament). També tenia aquesta sensació quan volia fer fotografies de fauna i de flora, cosa que passa força sovint

Tanmateix, un dels punts forts d’aquesta càmera és que, com que l’objectiu fa 55 mm de diàmetre, admet determinats filtres i òptiques. Així, doncs, he comprat una òptica macro: la Raynox DCR-50. És una òptica assequible (jo en vaig pagar una mica menys de 50 €) que es pot utilitzar en càmeres amb objectius de 52 a 67 mm de diàmetre (amb un adaptador universal que inclou) i que ofereix bons resultats.

Aquest matí he sortit al pati de casa i he fet unes quantes proves amb l’òptica; les fotos que hi ha al començament d’aquest apunt són una mostra de la sessió fotogràfica matinera de fauna i flora, hehe

Tenint en compte que sóc una aficionada, que és el primer cop que he utilitzat l’òptica i que he hagut de fer totes les fotografies a pols perquè se’m va trencar el trípode, els resultats són força interessants, no?

30 July 2009 | coses meves, fotografia | deixa un comentari |

Croissants

Sóc addicta als croissants de xocolata, ho reconec. Fins ara no m’havia atrevit a fer-ne de casolans perquè tenia entès que era molt difícil que la massa quedés bé. Tanmateix, fa poc vaig veure una recepta a ForoVegetariano en què els croissants es feien amb pasta de full i vaig pensar que un dia miraria de fer-la.

Doncs bé, n’he fet avui per esmorzar i són deliciosos! A més a més, són increïblement fàcils de fer i es fan en un tres i no res. N’he fet uns quants de clàssics (sense farcir) i la resta els he farcit de xocolata. Voleu saber com es fan? Us aviso que són addictius, eh

Va, proveu de fer-los i m’expliqueu com us han quedat! No teniu excusa; és una de les receptes més fàcils que he penjat en el bloc! Si no us queda clar com heu de fer la forma dels croissants, en aquesta pàgina (en francès) trobareu una explicació detallada i fotografies de cadascun dels passos.

Ingredients:

• 1 làmina rectangular de pasta de full
• Xocolata de cobertura tallada a trossets
• Sucre de llustre (sucre mòlt)

Preparació:

1. Preescalfeu el forn a 200 ºC. Si la massa és congelada, descongeleu-la.

2. Estireu la massa (amb un corró, si cal) i talleu-la a triangles amb un ganivet esmolat. Procureu que els triangles siguin força més alts que amples.

3. Si els voleu farcir de xocolata, poseu un trosset de xocolata a la part més ampla de la massa.

4. Enrotlleu la massa des de la part més ampla fins a la punta. Intenteu que la punta quedi a la part de sota perquè, si no, es deformarà quan els croissants s’inflin dins el form.

5. Poseu els croissants en una safata. Tingueu en compte que creixen, o sigui que cal que deixeu una mica d’espai entre ells. Enforneu-los durant uns 15 minuts, o fins que estiguin daurats.

6. Deixeu-los refredar i decoreu-los amb una mica de sucre de llustre; per fer-ho, poseu una mica de sucre de llustre en un colador petit i doneu-hi copets a sobre dels croissants.

Bon profit!

28 July 2009 | esmorzars, pastisseria, receptes, veganes | 8 comentaris |

Sabó d’oli de cuina

“Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
quan s’hagi enverinat l’últim riu,
quan s’hagi pescat l’últim peix,
només aleshores descobrirem
que els diners no són comestibles.”

Profecia dels indis Cree

Teniu gana i decidiu cuinar patates fregides. No són gaire sanes, però són molt bones, no us ho negaré pas Però aquesta no és la qüestió… Què feu amb l’oli un cop les heu cuinades? El llenceu per l’aigüera? El poseu en un pot per reutilitzar-lo? El poseu en un pot que, un cop ple, dueu a la deixalleria? Un sol litre d’oli pot contaminar milers de litres d’aigua. Per tant, l’opció de llençar l’oli per l’aigüera queda totalment descartada. Podeu filtrar l’oli amb un colador i posar-lo en un pot per reutilitzar-lo quan vulgueu tornar a fregir algun aliment; això sí, vigileu de no escalfar l’oli fins que en surti fum, perquè això vol dir que s’ha cremat i no és bo per a la salut. Quan ja no pugueu utilitzar-lo per cuinar, l’opció més correcta és dur-lo a la deixalleria. Tanmateix, si us agrada fer manualitats, teniu una alternativa: fer sabó casolà. És fàcil, ecològic i útil. I molt econòmic! Això sí, heu de tenir uns bons braços perquè haureu de remenar durant una bona estona.   Aquest sabó d’oli reciclat el podeu emprar per rentar els plats, el terra i la roba, tot i que jo també el faig servir per rentar-me les mans a la cuina i trobo que va molt bé (i això que tinc la pell molt sensible).

Jo vaig fer servir aquesta recepta que vaig trobar a Mendrulandia, un web molt complet sobre l’elaboració de sabó.

Consells de seguretat

Fer sabó és fàcil, però pot ser perillós si no aneu amb compte. Per tant, abans de començar a fer sabó, llegiu atentament els consells de seguretat següents:

• Manteniu la sosa càustica fora de l’abast dels nens i dels animals.
• Utilitzeu guants i ulleres protectores tota l’estona.
• És recomanable que utilitzeu un davantal per protegir la roba de les possibles esquitxades.
• Millor que porteu màniga llarga i pantalons llargs.
• Feu la barreja de la sosa i l’aigua a l’exterior, en un lloc molt ventilat o sota d’una campana extractora. Se’n desprenen uns gasos molt irritants, o sigui que és recomanable que porteu una màscara protectora.
• La barreja la fareu amb una batedora; assegureu-vos que la batedora és al fons del recipient abans d’engegar-la per reduir el risc d’esquitxades perilloses.
• En cas que la sosa (o el sabó, abans de saponificar) us esquitxi la pell, renteu-vos molt bé diverses vegades. Si us esquitxa els ulls, renteu-vos-els i aneu al metge immediatament.

Si seguiu aquests consells rigorosament, podreu fer sabó amb la mateixa tranquil·litat amb què cuineu un plat de pasta

Ingredients:

• 1 kg oli d’oliva
• 1 kg aigua
• 140-150 g sosa càustica
• 20 g sal

Preparació:

Utilitzeu una balança per pesar els ingredients: no s’hi val fer-ho a ull. La sosa la podeu comprar en drogueries i en alguns supermercats.

1. Filtreu molt bé l’oli de cuina. Mentre es filtra, poseu 900 g d’aigua en un recipient i aboqueu-hi la sosa amb molta cura per evitar que esquitxi. La barreja s’escalfarà molt en pocs segons; per això és important que l’aigua sigui com més freda millor, i que el recipient que utilitzeu resisteixi temperatures elevades. No feu servir recipients ni utensilis d’alumini.

2. Remeneu la barreja i deixeu-la reposar fins que es torni transparent.

3. Diluïu els 20 g de sal en els 100 g d’aigua restants.

4. Afegiu l’oli al recipient on hi ha la barreja de sosa i aigua. Barregeu-ho amb una batedora fins que n’obtingueu una mena de crema -que s’anomena punt de traça-. Ja us aviso que tardareu una bona estona a aconseguir-ho, o sigui que haureu de tenir paciència. No patiu per la batedora: després de fer sabó, renteu-la i ja la podreu tornar a utilitzar per fer l’allioli.

5. Quan aconseguiu el punt de traça, afegiu la barreja de sal i aigua al recipient; tot seguit, remeneu-ho tot amb una cullera de fusta per homogeneïtzar la crema.

6. Aboqueu la crema en un motlle. Podeu improvisar un motlle amb coses que segur que teniu per casa: cartrons de llet (només cal que en retalleu la part superior i els renteu molt bé), motlles per a plum-cake, recipients diversos (per exemple, capses de bombons -de plàstic- envoltoris de plàstic rígid d’aquells embolcallen molts productes que comprem -per exemple, productes electrònics- i que llencem tan bon punt arribem a casa)…

7. Quan el sabó hagi solidificat, l’endemà, talleu-lo per fer-ne sabons de la mida que vulgueu i deixeu-lo assecar.
Podreu fer servir el sabó al cap d’unes quatre setmanes. No l’utilitzeu abans perquè la sosa encara us podria cremar la pell.

26 July 2009 | ecologia, manualitats, reciclatge, sabó | deixa un comentari |

Crema freda de pastanaga i préssec

Tenia uns préssecs a la nevera a punt de passar a millor vida; a més, avui ens han portat la comanda de Can Perol. Per tant, quan ahir al vespre vaig veure aquesta recepta al bloc La petita vegana, vaig decidir que ja sabia què dinaria avui.

Tot i que la combinació d’ingredients és curiosa, no dubteu a fer aquesta crema: és boníssima, de debò! I ara a l’estiu ve molt de gust menjar coses fresquetes, o sigui que em sembla que la repetiré ben sovint

Ingredients (per a dues persones):

• 1 ceba
• 2 pastanagues grosses
• 1 préssec
• sal
• nou moscada

Preparació:

1. Piqueu la ceba i talleu les pastanagues a trossets. Poseu-les en una cassola i enrossiu-les.

2. Quan siguin daurades, cobriu-les d’aigua i bulliu-les fins que estiguin toves. Tot seguit, peleu un préssec i afegiu-ne la meitat a les verdures.

3. Tritureu-ho tot amb la batedora i afegiu-hi una mica d’aigua fins que n’obtingueu una consistència cremosa. Afegiu-hi sal i nou moscada.

4. Deixeu refredar la crema a la nevera.

5. Serviu-la amb dauets de préssec.

Bon profit!

18 July 2009 | entrants, receptes, sopa, veganes | 1 comentari |

GCDS – after hours

Okay, so the Gran Canaria Desktop Summit ended a week ago. I can’t thank enough the Travel Committee people for allowing me to attend the conference once more. It was great, as usual

• I didn’t get the chance to say goodbye to some people, sorry about that. See you guys next year
• Diego, thanks a lot for the chocolates!!! Yum!
• Was I the only one who missed the GNOME Love/Hate Wall??? Next year I’ll make sure it’s back
• I enjoyed the GNOME-ES talks I attended.
• We had dinner with the GNOME Hispano guys. It was fun.
• I loved the lightning talks. And I also loved the “off-topic” lightning talks (that is, talks about anything not related to GNOME)!
• One of the local guys, Manolo, was kind enough to guide Gil and me around the island. We discovered that Gran Canaria is beautiful

You’ll find some GCDS pictures in the Gallery.

GUADEC, see you next year!

| gcds, gnome, guadec, posts in english | deixa un comentari |

GCDS Day… ¿?

Ok, so I should better start blogging about GCDS, or the travel committee will not sponsor me next year, oops!

Well, so the GCDS started a few days ago. It’s been pretty interesting so far. The first two days were busy at the info desk; many more people than we expected showed up the first day, even though there were no talks at all -just the registration.

I went to Richard Stallman’s keynote; it was fascinating (both in a good and in a bad way). I also learned that Banshee will do photos; Aaron, the speaker, said that this will allow F-Spot to become more advanced and professional (”think Adobe Lightroom”, he said). Ehem, I personally doubt it.

Yesterday we went to a party sponsored by Igalia. The place was amazing – there were BIG beds were people could sit (or lay) down and chill out!

Vincent didn’t bring me the OpenSuse t-shirt he promised last year… Ok, the fact that I didn’t send him an e-mail to remind him about it didn’t help.

To be continued…

7 July 2009 | general | 2 comentaris |

Tres dies per al Gran Canaria Desktop Summit

Del 3 a l’11 de juliol, els desenvolupadors i els usuaris dels escriptoris GNOME i KDE ens trobarem a Las Palmas de Gran Canaria: enguany s’ha fusionat la GUADEC i l’Akademy en un esdeveniment anomenat Gran Canaria Desktop Summit.

Com en aquests darrers anys, gràcies a l’Sponsorship Travel Committee, d’aquí a un parell de dies agafo l’avió cap a Las Palmas de Gran Canaria! Els agraeixo molt que em donin l’oportunitat de participar en aquestes conferències, i d’ajudar-hi. Si veniu a la GCDS segurament em trobareu darrere el taulell de l’Info Desk, com cada any

Aquest any, tots aquells que tenim la sort que ens patrocinin el viatge totalment o parcialment durem aquesta xapa:

30 June 2009 | gcds, gnome, guadec | 1 comentari |

Pancakes de plàtan i d’ametlla caramel·litzada

Ahir a la tarda estava farta de traduir i vaig decidir que tenia ganes de fer-me un berenar comme il faut; a més, volia que fos ràpid de fer. Els pancakes, una mena de creps gruixudes típiques als països anglosaxons, eren una opció perfecta. En vaig fer unes que vaig trobar a Vegan with a vengeance (de la Isa Chandra Moskowitz), un llibre farcit de receptes boníssimes. Aquests pancakes queden saborosos, amb trossets de fruits secs cruixents i amb un regust de plàtan deliciós. Boníssims L’autora del llibre proposa de fer-los amb nous pacanes, però jo vaig utilitzar ametlles picades caramel·litzades. De fet, diu que podeu utilitzar qualsevol tipus de fruita seca (o fins i tot gotes de xocolata, nyam!), que quedaran igual de bons.

Ingredients:

• 1 tassa i mitja de farina
• 3 culleradetes de llevat
• 1/4 de culleradeta de sal
• 1/8 de culleradeta de canyella mòlta
• 1 tassa i 1/4 de plàtan molt ben aixafat
• 1 tassa i 1/2 de llet de soja + una culleradeta de vinagre (deixeu-ho reposar 5 minuts)
• 1 culleradeta d’oli de gira-sol
• 1 culleradeta d’extracte de vainilla (jo vaig ratllar mitja vaina de vainilla)
• 1/2 tassa d’ametlles picades i caramel·litzades (o altres fruits secs)
• xarop d’erable

Preparació:

1. Barregeu la farina, el llevat, la sal i la canyella en un bol.

2. En un altre bol, barregeu el plàtan aixafat (el podeu fer puré amb la batedora) amb la llet, l’oli i la vainilla. Si no teniu extracte de vainilla, podeu utilitzar mitja vaina de vainilla: obriu-la per la meitat amb un ganivet esmolat i “rasqueu-ne” l’interior per obtenir unes boletes negres, que són les que utilitzareu.

3. Aboqueu els ingredients líquids sobre el bol que conté els ingredients secs; tot seguit, berregeu-ho molt bé fins que n’obtingueu una massa homogènia.

4. Unteu una paella antiadherent amb una mica d’oli i escalfeu-la a foc mig-alt. Amb un cullerot, aboqueu una mica de la massa a la paella (una mica més de mig cullerot) i cuineu-la entre un i dos minuts, fins que veieu que hi ha bombolles a la superfície i que la massa ja no s’enganxa per sota. Tot seguit, gireu els pancakes amb una espàtula i cuineu-los un o dos minuts més. És possible que els primers intents es cremin una mica: no passa res! Això vol dir que heu d’ajustar el foc fins que trobeu la temperatura adient.

5. Poseu els pancakes en un plat i tapeu-los mentre cuineu la resta. Unteu la paella amb una miqueta d’oli cada vegada que en cuineu un perquè no s’enganxi.

6. Serviu-los amb xarop d’erable (és com se serveixen tradicionalment, i queden boníssims) o bé amb mel, o amb sucre mòlt, i amb unes rodanxes de plàtan.

Bon profit!

28 June 2009 | pastisseria, receptes, veganes | 1 comentari |

“Home”, la Terra (que encara ens queda) des del cel

“Home” és un documental d’una bellesa colpidora i d’una contundència flagrant.

La humanitat fa només 200.000 anys que existeix i ja ha trencat l’equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució del planeta. Amb l’objectiu de sacsejar algunes (espero que moltes) consciències, Yann Arthur-Bertrand ens convida a fer una passejada aèria per més de cinquanta països en un documental que conté imatges meravelloses de l’espectacular herència que ens van deixar els nostres avantpassats i que, llevat que hi fem alguna cosa, desapareixerà en pocs anys.

És massa tard per ser pessimistes. No ens queden gaire més de deu anys per invertir la tendència destructora dels darrers anys però com diu la cançó de Sau, “això es pot salvar”. Cal que tots plegats prenguem consciència que la Terra no és nostra, no podem fer tot el que ens vingui de gust a qualsevol preu. És cosa de tothom.

El dia 5 de juny, dia mundial del medi ambient, el canal 33 va emetre el documental. Fins el dia 12 de juny el podeu veure al web de 3alacarta: Home. També el podeu veure en anglès durant els propers dies al canal que el projecte té a YouTube: Home (en anglès).

9 June 2009 | documentals, ecologia | 1 comentari |

« entrades anteriors |