Avui el Google ens dóna la benvinguda amb aquest logotip, que jo trobo maquíssim:
Potser és hora que tots comencem a prendre consciència que els diners no ho poden comprar tot; que els humans, a còpia d’enganyar la naturalesa, cada vegada vivim més anys, però som tan egoistes que escurcem la vida del nostre planeta, la nostra llar, la de tothom, la d’aquells que han d’arribar quan nosaltres ja no hi siguem.
Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos un parell de recursos que fan reflexionar:
The story of stuff (La història de les coses). En aquest vídeo s’explica quin cost té el consumisme exagerat que es practica actualment als països desenvolupats i fa reflexionar sobre la cultura «d’ún sol ús» (utilitzar i llençar). Quin preu té la nostra comoditat (per als altres, per al planeta i per a nosaltres mateixos)?
Vídeo en anglès | Vídeo en espanyol
No Impact Project. En Colin Beavan i la seva família es van proposar de viure durant un any intentant que el seu estil de vida no tingués cap impacte en la Terra. Van deixar de fer servir transports amb motor, van deixar de comprar productes importats, van deixar d’utilitzar aparells electrònics (llevat del portàtil, em sembla, que el carregaven amb energia solar), van deixar de fer servir paper de vàter, van… Un moment: què??? Un any sense paper de vàter? Doncs sí. Quanta gent al món no es pot permetre de comprar paper de vàter? Al web “No impact project” ens proposen de fer l’experiment que va donar a conèixer en Colin Beavan durant una setmana (noooo, no cal que deixeu de fer servir el paper higiènic). L’objectiu és reflexionar sobre el nostre estil de vida, i pensar si hi podem fer algun canvi per reduir la nostra petjada ecològica. Encara que no vulgueu fer l’experiment, val la pena de fer un cop d’ull al lloc web.