Doncs sí, ja tinc un quart de segle. I ara veig gent més jove que jo per tot arreu! Buu…. Mai no he tingut cap “crisi” en fer anys, però és que… només em queda un any de carnet jove! “Però tu no pateixis, que sempre et quedarà el +25!”, em diuen. El +25? Jo crec que el carnet +25 encara deprimeix més. És com dir-te: “ei, que ja no ets jove, ara ja no pots tenir el carnet jove, però com a consol et donem aquest en què queda claríssim que en tens MÉS de 25, elis elis, iaiona!” Poca conya, gent, que… quan se t’acaba el carnet +25, quin és el següent carnet que et donen per aconseguir descomptes? Sí senyor, la targeta Or o com se digui, és a dir, la dels jubilats!
Total, que tenir el carnet +25 és com dir “d’aquí a l’inserso, nois!”…
De tota manera, em va fer molta il·lusió fer 25 anys. En Gil em va venir a buscar a la feina per sorpresa, em va portar a sopar a una pizzeria boníssima de Girona on NO vam menjar amanida de formatge de cabra (ejem… no en faré cap comentari) i em va regalar -entre altres coses- aquest impressionant ram de flors que em va fer somriure d’orella a orella ^___________^ GUAPO!!