Categories
Traducció i correcció

Lost in translation…

… o què passa quan no es recorre als professionals de la traducció:

Lost in translation: anglès -> gal·lès

Si sabeu gal·lès, ja us deveu estar fent un tip de riure (o potser ploreu). Si no, us ho explico tot seguit: resulta que els “competents” funcionaris de Swansea (que, pel que es veu, no parlen ni una paraula de gal·lès) van demanar als serveis lingüístics locals que els traduissin al gal·lès el senyal que veieu a la imatge. Quan van rebre la resposta, es van afanyar a fer aquest gran senyal per advertir als camions que no poden entrar a l’àrea indicada, ja que es tracta d’una zona residencial. Llàstima que… daixò… els funcionaris dels serveis lingüístics de Swansea no sempre són a l’oficina. El correu electrònic que van rebre els funcionaris de l’ajuntament (i, per tant, la “traducció” que veieu al senyal anterior) deia, en gal·lès: “Ara no sóc a l’oficina. Envieu la feina que s’hagi de traduir.” Sense comentaris.

Això (encara) no passa ni aquí!

Categories
Traducció i correcció

amfibologia

No… sorprenentment, l’amfibologia no és la ciència que estudia els amfibis! He trobat aquest terme en un context lingüístic on les granotes i els gripaus blaus no encaixaven gaire, i he decidit cercar-lo al diccionari.

Segons elDIEC2:

amfibologia

f.
1 Oració, proposició, sintagma susceptible d’ésser interpretat de dues o més maneres.
2 Ambigüitat resultant d’una oració, d’una proposició, d’un sintagma amfibològics.

Total, que “només” és un sinònim d’ambigüitat… Si sou d’aquells que no sabeu mai on s’ha de posar la dièresi, utilitzeu el terme amfibologia en comptes d’ambigüitat i així l’encertareu segur. I a més quedareu la mar de bé (sona coolte, eh!)

Apa, ja hem après una paraula nova, avui 🙂  Per cert, amfobòlia també és sinònim d’amfibologia. Au, dues paraules noves en un dia!

Ep! I què passa amb els amfibis? Qui els estudia, doncs? La meva curiositat m’ha empès a intentar esbrinar-ho. I això és el que el savi DIEC2 m’ha ensenyat:

herpetologia

f.
Branca de la zoologia que estudia els rèptils i els amfibis.

Com que herpetologia? A mi això em sona a herpes, que vol dir una altra cosa… La meva curiositat m’empeny a intentar esbrinar, novament, com es diu la ciència que estudia els herpes; però la meva nevera buida m’empeny a treballar per guanyar-me les garrofes, o sigui que deixem-ho córrer…

(apa, ja he escrit el text friki del dia. perdó, eh!)

Categories
Traducció i correcció

Filologitis 2. Un gimnàs lingüísticament incorrecte

Anar al gimnàs pot ser un exercici perillós per a la gent que pateix filologitis aguda crònica (m’hi incloc)…

Ahir vaig entrar en un gimnàs per demanar informació sobre els serveis i preus que oferien. Jo ja vaig al gimnàs del meu poble però, com que no sé on viuré l’any vinent, vaig pensar que demanar informació no costava gens.

Em van donar un parell de fulls: en un dels papers hi havia els preus i també les instruccions per a formalitzar la matrícula al gimnàs; a l’altre, l’horari de les activitats dirigides i un resum de cadascuna de les activitats.

El primer que vaig constatar va ser que aquell gimnàs era molt més car que el meu (val gairebé el doble!). Esclar, jo vaig a un gimnàs municipal de poble; aquell és privat, i és en una ciutat… Vaig pensar:”caram, si és tan car, deu tenir molts serveis”. De seguida vaig veure que, de serveis, en tenia menys que el meu. Malgrat tot, em vaig disposar a llegir la informació de les classes dirigides. I, innocentment, vaig agafar l’altre full…

En començar a llegir aquell segon paper que la recepcionista del gimnàs m’havia donat, vaig sentir una necessitat imperiosa d’anar a buscar un bolígraf vermell. Era un símptoma claríssim: tenia una nova crisi de filologitis aguda…

En el full en qüestió se m’informa que les classes dirigides són perfectes per millor la meva resistencia, controlar pes corporal i disminuïr el percentatge de greix. També són magnífiques per reduïr l’estrés i corretgir la posició corporal! Ofereixen diverses modelitats de ejercicis. El Body Pump, per exemple, ès fàcil; el Body Balance és fluït; i l’Stretching ens ajudarà a preveure lessions i la recuperació muscular (està molt bé, això de poder preveure la recuperació muscular, oi?)!

Vaja, que em sembla que no m’apuntaré al gimnàs en qüestió; encara que el pogués pagar (per cert, els preus tenen l’IVA inclós), em sembla que la meva salut no milloraria gaire (cada cop que hi entrés tindria una crisi de filologitis aguda que m’impediria de concentrar-me en el ejercici)!

Aquest és el full del delicte:

Full de gimnàs

Acabo de veure que em vaig oblidar de marcar, com a mínim, dues errades (n’hi ha una de grossa!). Aviam qui les troba!!!

Categories
Traducció i correcció

Com s’han d’escriure els números de telèfon?

Des que el prefix provincial es va incorporar als números de telèfon, sovint veig les xifres agrupades d’una manera que, al meu parer, és molt poc pràctica. En incorporar el prefix (93), per exemple, al número de telèfon 452 61 61, hi ha gent que va optar per escriure-ho així: 934 52 61 61. És lleig, i costa més de memoritzar! Em fa ràbia, què voleu que us digui…

Doncs bé, avui he descobert que la Comissió Assessora de llenguatge Administratiu (que no sé què és, però sona oficial ^^) em dóna la raó. Així, doncs, s’ha de mantenir el criteri que es feia servir abans, i escriure el número de telèfon d’aquesta manera: 93 452 61 61.

També he descobert que entre els grups de xifres s’ha de deixar un espai en blanc (no un punt o un guionet).

Per cert, el número de telèfon d’exemple que he posat és el del Termcat, per si algun dia teniu una urgència terminològica xD

Categories
Traducció i correcció

Filologitis 1. El català de TV3

A mi, que m’expliquin qui fa el procés de selecció de personal a TV3. Se suposa que és la televisió dels catalans; que, entre d’altres coses, la seva missió és informar i educar (culturitzar) els ciutadans. Tenen uns manuals d’estil que tothom que hi treballa s’ha d’aprendre de memòria.

Aleshores, com és que parlen tan malament??? En teoria, el programa on millor haurien de parlar és el Telenotícies,oi? Doncs hi diuen bestieses com aquestes:

  • «…les botigues del petit comerç no han obert perquè no els hi surt rentable»
    Aquest “hi” només s’hauria d’utilitzar en un registre oral i col·loquial (no pas en un telenotícies). Però em fa molta més ràbia el “rentable” que tot sovint utilitzen. D’on el treuen, aquest “rentable”? De “rentar”? Que potser no saben que una botiga no renta (encara que sigui de roba) sinó que rendeix (i, per tant, és rendible i no pas rentable)?
  • «…trobar vivenda és cada cop més difícil»
    Quina mania amb les vivendes amunt i avall! Després de 10 anys de bombolla immobiliària, ningú no ha dit als periodistes que vivenda és un barbarisme que cal substituir pel mot habitatge?
  • «…fan 4 viatges a l’any al Iemen, és a dir, envien al voltant de 70 persones.»
    A on? En tot cas, hi envien al voltant de 70 persones… En català tenim uns pronoms febles que són fantàstics per a substituir complements. Potser que els fem servir!
  • de la que parlarem ara…»
    Emm, això s’estudia a l’ESO… De què o de la qual, però mai de la que!
  • «…el que sí han demostrat…»
    En català, cal afegir-hi “que”: «sí que han demostrat».
  • …Esquerra s’ha mostrat decepcionada…» Apa, més barbarismes… Més aviat s’ha mostrat decebuda!

Totes aquestes faltes les he sentit en una setmana (i sense parar-hi una atenció especial), al Telenotícies Migdia i al Telenotícies Vespre. Com hem de pretendre que la gent sàpiga escriure, si ni tan sols els periodistes no són capaços de revisar les notícies abans d’oferir-les als espectadors?

Això també em fa demanar-me on són els correctors i els assessors lingüístics. Jo em plantejava la possibilitat de fer un postgrau de correcció lingüística quan acabés la carrera ,però veig que no tindria gaire sortida (pel que veig, no en deuen contractar, de correctors…) ¬¬ En fi…