jun 16 2007

El camí de Santiago (aka 2 hores a la Ronda de Dalt!)

Ahir vaig sentir-me com una feligresa fent el camí de Santiago.  La perspectiva d’un cap de setmana de sol (que com a mínim al Baix Llobregat no s’ha fet realitat) va esperonar tots els barcelonins a marxar de cap de setmana. I tots ho van fer de cop!  Si hi afegim uns quants accidents simultanis en llocs com ara la Meridiana o el nus de la Trinitat, tenim una caravana assegurada…

Total, que vaig passar 2 hores de la meva vida aturada a la B-23. Era ben bé com el camí de Santiago: tot de cotxes avançant lentament i parsimoniosa… De tant en tant, a cada sortida de la Ronda, hi havia un o dos cotxes que s’havien rendit a mig camí (vaja, que segurament s’havien sobreescalfat), pobrets. I al meu cotxe no li va faltar gaire, tampoc! De fet, es va encendre una bonica llum vermella que indicava “STOP” (així, en majúscules); en aquell moment vaig decidir trucar a l’escola on treballo i dir “mireu, com que la meva classe acabava fa cinc minuts, hem enviat tots els nens a casa i a mi se m’ha encès la llumeta vermella del cotxe, dilluns serà un altre dia”.  I vaig fer mitja volta (quan vaig poder) i vaig tornar cap a casa amb una gran sensació d’inutilitat.

És curiós que el fet d’estar perdent el temps d’una manera tant òbvia fa que valoris més el “temps útil”. Em vaig passar dues hores en un cotxe pensant què podria fer amb aquelles dues hores si no estigués allà aturada entre un tou de cotxes que estaven en la mateixa situació que jo.  Si se’n poden fer, de coses, en dues hores!  Hauria pogut fer trucades que tinc pendents des de fa temps, contestar mails importants, fer la classe d’anglès que em tocava, preparar un pastís de poma i/o un braç de gitano, estudiar per als exàmens, llegir-me uns quants capítols d’un llibre (per a un dels exàmens…).

Què faríeu si tinguéssiu dues hores a la butxaca?  Com les utilitzaríeu?

Això em passa per ser una de les persones despreocupades pel medi ambient que agafen el cotxe cada dia per anar a la feina. Em sembla que l’any que ve hi aniré amb transport públic; trigo una hora i mitja, però, com a mínim, em porta el tren (+ metro) i, per tant, una part d’aquest temps és “aprofitable”…


mar 9 2007

Sóc dona… el 8 de març, i la resta de l’any

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Maria Mercè Marçal

 

8 de març, dia de la dona