oct 13 2010

Filologitis 5. De català, no en tenen ni «ikea»

Què? Que el títol d’aquest article és molt dolent i no fa gràcia? Doncs espereu-vos a llegir la resta de l’article; us asseguro que el català de l’IKEA és força pitjor que els meus acudits fàcils, la qual cosa no fa gens ni mica de gràcia. Dissabte al matí vaig anar a l’IKEA amb un parell d’amics i hi vaig observar dos fenòmens que tot seguit us transmeto.

En primer lloc, quan vam arribar a la botiga i vaig veure que l’aparcament era gairebé ple, em vaig adonar que no és bona idea anar-hi un dissabte si es pateix d’agorafòbia. No entraré a valorar el fet que hi hagués una gentada tan gran malgrat que es parli de la crisi cada dos per tres. En tot cas, si heu d’anar a l’IKEA, us recomano que ho feu un dia de cada dia si no voleu acabar amb mal de peus, mal d’esquena i mal humor.

En segon lloc, vaig deduir que un dels motius pels quals ofereixen mobles i objectes de decoració a preus econòmics és perquè s’estalvien una pasta en traductors i correctors. Sense fixar-m’hi gaire, durant la meva visita vaig detectar les aberracions lingüístiques que us presento a continuació en forma de testimoni fotogràfic.

Per nomès:

Primera lliçó «només» s’escriu amb accent tancat. Això s’estudia a primària. Es pot saber qui diu «nomès» amb la e oberta?

Estalvia mès energia

Segona lliçó: igual que «només», «més» va amb accent tancat. Tenen una mentalitat molt obèrta, aquests de l’IKEA, eh! En el mateix plafó, una mica més avall, hi havia una altra errada ben evident: en comptes de demanar-nos que «depositem» les bombetes en un punt de reciclatge, ens haurien de recomanar que les «dipositem» en un punt de reciclatge.

Continue reading


abr 26 2010

Filologitis 4. TMB i Endesa encomanen el «català» (mal escrit, és clar)

Divendres passat va ser Sant Jordi, el Dia dels Enamorats (fins que el sant ianqui, Sant Valentí, s’imposi) i també el Dia del Llibre. Que en fan, de goig, els carrers! Les rambles s’omplen de gent, de paradetes, de color de rosa -de roses de tots colors- i d’olor de llibre nou, acabat de sortir del forn. Els escriptors, a més de fer l’agost, engreixen el seu ego a còpia de signar autògrafs a una munió de gent que fa llargues cues per aconseguir la preuada rúbrica. Al capdavall, encara que el llibre acabi al fons del prestatge més alt del menjador, de vegades sense que ningú no en llegeixi ni una sola línia, sempre queda bé regalar un llibre signat per l’autor, oi?

I és que aquest és un país molt lletrat; les grans empreses i les institucions públiques ho demostren dia rere dia. Per exemple, en donar-nos d’alta a l’oficina virtual d’Endesa, una de les seccions del formulari que hem d’emplenar és aquesta:

Endesa

I una de millor, del lloc web de TMB:

tmb

Certament, el percentatge d’errors per paraula no és gens menyspreable. Això sí que és encomanar el català i lu demés són tonteries. Ara falta trobar-hi un remei perquè, a aquest pas, d’aquí a no gaire la malaltia serà terminal.


feb 24 2010

Filologitis 3. Per què hi hauria d’haver una llei que obligués a utilitzar els correctors ortogràfics

Ja he dit algun cop que el català de TV3 deixa much que desear, com diria el Montilla del Polònia. Però això ja passa de taca d’oli. Una cosa és que els presentadors i periodistes cometin errors quan xerren; i una altra de ben diferent, és que no utilitzin els correctors ortogràfics.

Val més una imatge que mil paraules, oi?

Honomàstica

Honomàstica?????Aquesta notícia la vaig veure ahir a TV3. Fa uns minuts he anat al lloc web 3cat24.cat per fer la captura de pantalla i, com podeu comprovar, encara no han corregit l’error. Sort que la notícia parlava de la correcció lingüística ¬¬

Si fos l’únic cop que he vist coses com aquesta a Televisió de Catalunya… No costa pas tant utilitzar el corrector ortogràfic, que per això existeixen.


nov 1 2008

Lost in translation…

… o què passa quan no es recorre als professionals de la traducció:

Lost in translation: anglès -> gal·lès

Si sabeu gal·lès, ja us deveu estar fent un tip de riure (o potser ploreu). Si no, us ho explico tot seguit: resulta que els “competents” funcionaris de Swansea (que, pel que es veu, no parlen ni una paraula de gal·lès) van demanar als serveis lingüístics locals que els traduissin al gal·lès el senyal que veieu a la imatge. Quan van rebre la resposta, es van afanyar a fer aquest gran senyal per advertir als camions que no poden entrar a l’àrea indicada, ja que es tracta d’una zona residencial. Llàstima que… daixò… els funcionaris dels serveis lingüístics de Swansea no sempre són a l’oficina. El correu electrònic que van rebre els funcionaris de l’ajuntament (i, per tant, la “traducció” que veieu al senyal anterior) deia, en gal·lès: “Ara no sóc a l’oficina. Envieu la feina que s’hagi de traduir.” Sense comentaris.

Això (encara) no passa ni aquí!


jul 18 2008

L’últim MATÍ

Avui és el primer matí que em llevo a casa després de tornar de Turquia. I és un dia gris. Perquè és l’últim MATÍ amb majúscules. És l’últim matí que Antoni Basses diu “Bon dia, són les 7″. L’últim matí que ens regala les seves entrevistes punyents, la seva indignació culer quan el Barça juga malament -i la seva eufòria quan ho fa bé-, les seves actuals i rigoroses notícies, les mítiques tertúlies matineres… El millor locutor de Catalunya no té pèls a la llengua; potser per això fa nosa a alguns.

Gràcies,sr. Basses, per aquests 14 anys. Molta sort.