Categories
Traducció i correcció

Una guia d’estil (poc) útil

Avui m’han passat una traducció de programari (de l’anglès a l’espanyol). A més a més del fitxer que haig de traduir, m’han enviat uns quants fitxers que haig de fer servir com a referència.

Un dels fitxers era una guia d’estil en format .doc. Les guies d’estil solen tenir força pàgines, ja que tracten qüestions de gramàtica, d’estil, de terminologia… de la llengua a què s’ha de fer la traducció. Doncs bé, la guia en qüestió només tenia dues línies:

“Guia d’estil
Si us plau, seguiu el glossari i utilitzeu els manuals de l’usuari com a referència.”

Hmm. Llàstima que el glossari -força extens, per cert- només conté les traduccions dels termes al rus i al coreà. I llàstima, també, que les guies d’usuari són en anglès (i diguem que no crec que em resolguin dubtes de traducció, precisament) ¬¬

Feia mig any que no escrivia al bloc (amb traduccions tan fàcils com aquesta, és obvi que no tinc gaire temps per escriure, no?), però és que no m’he pogut resistir…

Per cert, això de passar-se mig any sense “trepitjar” el bloc té els seus inconvenients; tinc 31.500 missatges en moderació (el 99% dels quals són brossa). Algú sap una manera ràpida de suprimir aquests 31.000 missatges (si pot ser, sense suprimir els missatges anteriors, que eren vàlids)?

Categories
Miscel·lània

Tots mereixem una segona oportunitat… – Everybody deserves a second chance…

…a la Universitat també!

Dijous hi havia assemblea d’estudiants a la facultat de traducció i interpretació. Jo vaig anar a la facultat per anar a fer tràmits (aconseguir tenir els papers dels títols universitaris és més difícil que fer la mateixa carrera!) i vaig trobar tot d’estudiants asseguts a l’entrada. Resulta que, amb les llicenciatures a la bolonyesa (com els espaguetis), se suprimirà la segona convocatòria dels exàmens…

Fins ara, a la llicenciatura de traducció hi havia dues convocatòries d’examen: al febrer i al juliol per als exàmens del primer semestre, i al juny i al setembre per als del segon semestre. A partir d’ara, però, hi haurà una única convocatòria; si no aproves a la primera, torna’t a matricular l’any vinent. De fet, enguany ja hi ha professors de traducció que decidiran si volen suprimir la segona convocatòria a la seva assignatura. I tot gràcies al fantàstic pla de Bolonya…

Jo, que sempre he aprofitat molt les segones convocatòries (de fet, em penso que, durant la carrera, m’he presentat més vegades a segona convocatòria que no pas a primera) , em vaig solidaritzar de seguida amb la reivindicació dels estudiants de traducció i vaig seure com tothom. Un parell d’estudiants ens van dictar una carta adreçada a la degana, que tothom va escriure diligentment (i espero que sense faltes), en què «els i les estudiants de la facultat traducció i interpretació expressem el nostre desacord amb l’eliminació de la segona convocatòria dels exàmens de la nostra llicenciatura».

I jo vaig tornar a casa amb la sensació d’haver fet alguna cosa útil aquell matí… (si més no, més útil que fer cua a tres lloc diferents, durant deu minuts a cada lloc, per anar a buscar un paper -que haig de dur a un altre lloc perquè em donin els títols-).

…also at the University!

Last Thursday I was told that, from now on, the second examination session (or chance) for examsn will be supressed, thanks to the great Bologna Plan.  Up to now, everybody (at least in my faculty) had to chances of passing an exam: february and july for the 1st semester exams, and june and september for the 2nd semester. But that’s going to change; actually, Translation and interpreting teachers can decide this year whether they want to supress already the second session…

Categories
Traducció i correcció

Filologitis 2. Un gimnàs lingüísticament incorrecte

Anar al gimnàs pot ser un exercici perillós per a la gent que pateix filologitis aguda crònica (m’hi incloc)…

Ahir vaig entrar en un gimnàs per demanar informació sobre els serveis i preus que oferien. Jo ja vaig al gimnàs del meu poble però, com que no sé on viuré l’any vinent, vaig pensar que demanar informació no costava gens.

Em van donar un parell de fulls: en un dels papers hi havia els preus i també les instruccions per a formalitzar la matrícula al gimnàs; a l’altre, l’horari de les activitats dirigides i un resum de cadascuna de les activitats.

El primer que vaig constatar va ser que aquell gimnàs era molt més car que el meu (val gairebé el doble!). Esclar, jo vaig a un gimnàs municipal de poble; aquell és privat, i és en una ciutat… Vaig pensar:”caram, si és tan car, deu tenir molts serveis”. De seguida vaig veure que, de serveis, en tenia menys que el meu. Malgrat tot, em vaig disposar a llegir la informació de les classes dirigides. I, innocentment, vaig agafar l’altre full…

En començar a llegir aquell segon paper que la recepcionista del gimnàs m’havia donat, vaig sentir una necessitat imperiosa d’anar a buscar un bolígraf vermell. Era un símptoma claríssim: tenia una nova crisi de filologitis aguda…

En el full en qüestió se m’informa que les classes dirigides són perfectes per millor la meva resistencia, controlar pes corporal i disminuïr el percentatge de greix. També són magnífiques per reduïr l’estrés i corretgir la posició corporal! Ofereixen diverses modelitats de ejercicis. El Body Pump, per exemple, ès fàcil; el Body Balance és fluït; i l’Stretching ens ajudarà a preveure lessions i la recuperació muscular (està molt bé, això de poder preveure la recuperació muscular, oi?)!

Vaja, que em sembla que no m’apuntaré al gimnàs en qüestió; encara que el pogués pagar (per cert, els preus tenen l’IVA inclós), em sembla que la meva salut no milloraria gaire (cada cop que hi entrés tindria una crisi de filologitis aguda que m’impediria de concentrar-me en el ejercici)!

Aquest és el full del delicte:

Full de gimnàs

Acabo de veure que em vaig oblidar de marcar, com a mínim, dues errades (n’hi ha una de grossa!). Aviam qui les troba!!!

Categories
Miscel·lània

Foc zero

«Fa 400.000 anys vam aprendre a fer foc. Ja és hora d’aprendre a no fer-ne».

Incendi a Mont-roig del Camp. Incendi a Navàs. Com cada any, amb les ulleres de sol, la crema protectora i els parasols, arriba la trista campanya d’incendis.

Malauradament, els nostres fills potser ja no tindran la possibilitat de ser tan egoistes com nosaltres, perquè ja no quedaran boscos per cremar.

No costa tant anar una mica amb compte. Dic jo…

Categories
Traducció i correcció

Filologitis 1. El català de TV3

A mi, que m’expliquin qui fa el procés de selecció de personal a TV3. Se suposa que és la televisió dels catalans; que, entre d’altres coses, la seva missió és informar i educar (culturitzar) els ciutadans. Tenen uns manuals d’estil que tothom que hi treballa s’ha d’aprendre de memòria.

Aleshores, com és que parlen tan malament??? En teoria, el programa on millor haurien de parlar és el Telenotícies,oi? Doncs hi diuen bestieses com aquestes:

  • «…les botigues del petit comerç no han obert perquè no els hi surt rentable»
    Aquest “hi” només s’hauria d’utilitzar en un registre oral i col·loquial (no pas en un telenotícies). Però em fa molta més ràbia el “rentable” que tot sovint utilitzen. D’on el treuen, aquest “rentable”? De “rentar”? Que potser no saben que una botiga no renta (encara que sigui de roba) sinó que rendeix (i, per tant, és rendible i no pas rentable)?
  • «…trobar vivenda és cada cop més difícil»
    Quina mania amb les vivendes amunt i avall! Després de 10 anys de bombolla immobiliària, ningú no ha dit als periodistes que vivenda és un barbarisme que cal substituir pel mot habitatge?
  • «…fan 4 viatges a l’any al Iemen, és a dir, envien al voltant de 70 persones.»
    A on? En tot cas, hi envien al voltant de 70 persones… En català tenim uns pronoms febles que són fantàstics per a substituir complements. Potser que els fem servir!
  • de la que parlarem ara…»
    Emm, això s’estudia a l’ESO… De què o de la qual, però mai de la que!
  • «…el que sí han demostrat…»
    En català, cal afegir-hi “que”: «sí que han demostrat».
  • …Esquerra s’ha mostrat decepcionada…» Apa, més barbarismes… Més aviat s’ha mostrat decebuda!

Totes aquestes faltes les he sentit en una setmana (i sense parar-hi una atenció especial), al Telenotícies Migdia i al Telenotícies Vespre. Com hem de pretendre que la gent sàpiga escriure, si ni tan sols els periodistes no són capaços de revisar les notícies abans d’oferir-les als espectadors?

Això també em fa demanar-me on són els correctors i els assessors lingüístics. Jo em plantejava la possibilitat de fer un postgrau de correcció lingüística quan acabés la carrera ,però veig que no tindria gaire sortida (pel que veig, no en deuen contractar, de correctors…) ¬¬ En fi…