Què? Que el títol d’aquest article és molt dolent i no fa gràcia? Doncs espereu-vos a llegir la resta de l’article; us asseguro que el català de l’IKEA és força pitjor que els meus acudits fàcils, la qual cosa no fa gens ni mica de gràcia. Dissabte al matí vaig anar a l’IKEA amb un parell d’amics i hi vaig observar dos fenòmens que tot seguit us transmeto.
En primer lloc, quan vam arribar a la botiga i vaig veure que l’aparcament era gairebé ple, em vaig adonar que no és bona idea anar-hi un dissabte si es pateix d’agorafòbia. No entraré a valorar el fet que hi hagués una gentada tan gran malgrat que es parli de la crisi cada dos per tres. En tot cas, si heu d’anar a l’IKEA, us recomano que ho feu un dia de cada dia si no voleu acabar amb mal de peus, mal d’esquena i mal humor.
En segon lloc, vaig deduir que un dels motius pels quals ofereixen mobles i objectes de decoració a preus econòmics és perquè s’estalvien una pasta en traductors i correctors. Sense fixar-m’hi gaire, durant la meva visita vaig detectar les aberracions lingüístiques que us presento a continuació en forma de testimoni fotogràfic.
Primera lliçó «només» s’escriu amb accent tancat. Això s’estudia a primària. Es pot saber qui diu «nomès» amb la e oberta?
Segona lliçó: igual que «només», «més» va amb accent tancat. Tenen una mentalitat molt obèrta, aquests de l’IKEA, eh! En el mateix plafó, una mica més avall, hi havia una altra errada ben evident: en comptes de demanar-nos que «depositem» les bombetes en un punt de reciclatge, ens haurien de recomanar que les «dipositem» en un punt de reciclatge.
Us pensàveu que els lingüistes redactors de textos dels plafons de l’IKEA només tenien problemes amb els accents oberts, oi? Doncs no! Tampoc no saben quan han de fer servir els accents tancats (i quan no els han de fer servir). Bah, com que en castellà s’utilitza l’accent tancat a «cómo» per indicar que es tracta d’una pregunta, posem-n’hi un també en català, no? Total, com que és un dialecte, deu funcionar igual…
Atesa la qualitat lingüística de què hem estat testimonis fins ara, si de cas deixem de banda les errades menys flagrants, com ara les relacionades amb els pronoms febles; ja seria demanar massa… Però «registra’t» amb accent? Per aquí sí que no hi passo! Deu ser l’accent que li falta a «número», que s’ha traslladat…
En aquest plafó enorme s’informa els clients que inscriure’s a IKEA Family té molts avantatges, encara que ells en diguin «aventatges». Em pregunto si saben que «avantatge» (i no pas «vantatja», «ventatja» ni res per l’estil) és masculí. També em pregunto si saben com s’utilitzen els apòstrofs, ja que afirmen que els clients rebran «4 revistes de decoració gratuïtes al any» i no «a l’any». Què més rebran els socis d’IKA Family? Doncs un newsletter butlletí d’informació que dedueixo que els faran arribar per correu electrònic, encara que ells t’asseguren que serà «mitjançant del teu email». Però aquesta gent no es llegeix les frases abans d’imprimir-les en un plafó que és més gran que el meu menjador?
Aquest és el súmmum de la incorrecció, la incoherència i les poques ganes de fixar-se en les coses. M’imagino la situació: «Com es deu escriure halògenes, amb accent obert o tancat? Calla, saps què? N’hi poso un de cada i així segur que quedo bé». I es va quedar tan ample, sí senyor!
Bombetes halógenes halògenes
Una bombeta halògena produïx produeix* el doble de llum que una bombeta convencional del mateix vatiage voltatge** (no he trobat quin és el terme correcte en català; potser es podria utilitzar potència o alguna expressió com ara dels mateixos watts; en tot cas, de ben segur que no és «vatiage», a la francesa). Les bombetes halògenes tenen una llum intensa i blanquecina blanquinosa, i tenen una vida mitja mitjana de 2.000 hores.
En un país normal, aquestes errades només durarien un dia a la botiga perquè els cauria la cara de vergonya del rebombori que hi hauria. Però és clar, això no és un país normal. Aquí, com que amb prou feines s’aconsegueix que les empreses etiqueten en català, encara que ho facin malament, no passa res. Total, la intenció és el que compta.
* Produïx no és incorrecte. El que sí que és incorrecte és barrejar les diferents formes verbals; si en tota la botiga no hi havia ni un verb conjugat amb les formes valencianes, què pinta un «produïx» aquí?
** LaC i David, gràcies per fer-me notar que voltatge també és incorrecte en aquest cas, ja que no es parla de volts sinó de watts.
16 replies on “Filologitis 5. De català, no en tenen ni «ikea»”
Certament, vatiatge no ve al diccionari, però la correció “vatiatge -> voltatge” és incorrecte, ja que fan referència a watts, no a volts. En castellà en diuen “vataje”. No he trobat un equivalent normalitzat en català per a aquest terme.
[…] De català, no en tenen ni «ikea» silvia.badall.net/2010/10/13/de-catala-no-en-tenen-ni-%C2%AB… per Nech fa 12 segons […]
Quina vergonya, tia… és flipant! Has mirat a veure la qualitat del catàleg?
“llum que una bombeta convencional del mateix vatiage”
No es refereix als volts, si no als watts, per tant voltatge tampoc estaria ben dit, més aviat seria: “dels mateixos watts”
Ah, i t’has deixat això de “gratuïtes al any”, i, si ens posem en plan cabró, “newsletter”…
Flipat m’he quedat.
Pau, jo també vaig flipar molt. I no m’hi vaig fixar gaire! Només vaig fer fotos dels plafons, que eren enormes…
Jordi, gràcies per avisar! No sé per què, es va esborrar un tros del paràgraf. També hi ha faltes a la tercera línia. Ja ho he tornat a afegir a l’article 🙂
Teniu raó, LaC i David, quina badada! Hi havia tants errors per tot arreu que em vaig quedar mig atontada i al final la vaig liar jo també. Ja he corregit l’article, gràcies per fer-m’ho notar! 🙂
Haig que dir que el catàleg sí que està ben escrit. No l’he llegit detalladament, però pel que he vist no hi ha errades (si més no, no n’hi ha de tan grosses). De tota manera, em sembla molt fort que hi hagi errors tan esgarrifosos en plafons que són tan grans com aquests.
Bah ! Aquestes errades no són res en comparació amb el que m’he trobat jo més d’un cop i més de dos en determinats web corporatius d’una molt coneguda entitat bancària. Per no parlar de com m’arriben les factures en “català” d’Orange: malgrat ser de matriu francesa sembla que les Ç i els apòstrofs els tenen prohibits.
Jordi, jo també trobo moltes errades als webs d’empreses de llum, gas, telefonia, etcètera. El que em va sobtar a l’IKEA és que les faltes eren molt greus i en rètols enormes; és impossible que la gent (per començar, els mateixos treballadors) no s’hi fixi!
Dona, la meula experiència limitada a l’Ikea L’Hospi és que poqueta gent del personal de la tenda té un domini suficient de la llengua catalana com per detectar el 75% d’aquestes errades. 🙂
La forma correcta seria dir que tenen la mateixa “potència”. El que es comparen són les magnituts, no les unitats.
Per exemple, “ha pujat la temperatura” i no “han pujat els graus”.
O “a molta altitud hi ha poca pressió atmosfèrica” i no “a molts metres hi han pocs pascals”.
Robert, moltes gràcies per l’explicació. Dubte aclarit, doncs 🙂
[…] En tot cas, segur que hi han invertit una quantitat de diners gens negligible per deixar el centre comercial ben maco. És ben important, la imatge! Doncs sabeu que us dic? Que tot és façana; que escriuen en l’arena. I ben malament, per cert. Al lloc web del centre comercial queda clar que respecten el català tant com els senyors de l’IKEA, si fa no fa (com ja vaig denunciar a l’apunt «Filologitis 5. De català, no en tenen ni IKEA»): […]