Avui estic enfadada. I com que estic enfadada, per diversos motius, és un bon dia per encetar una categoria nova, «sílvia enfadada», en honor a un vídeo casolà que van gravar a casa meva fa molts i molts anys en què apareixia una servidora en un moment en què no estava, diguem-ho així, de gaire bon humor 😛 En aquesta categoria hi aniré posant les notícies que em provoquin els mateixos sentiments que en Jiménez Losantos: enuig, irritació, còlera, ira, desgrat, fellonia (i podira seguir posant uns quants sinònims).
La notícia: llegeixo al setmanari eldemà.cat que el cinema París de Barcelona ha tancat les seves portes després de més de 80 anys d’història. Malgrat tenir de 50000 a 80000 espectadors a l’any, el grup Balaña -propietari del cinema- ha decidit tancar un cinema tan històric com cèntric (el cinema estava situat a l’avinguda Porta de l’Àngel, una de els més cèntriques de la ciutat).
Fa pena que tanquin un cinema “de barri”. Aquests cinemes als quals hem anat tota la vida, aquests cinemes que tenen regust de vespre, de pel·lícula policíaca i de crispetes, van desapareixent un rere l’altre per deixar pas als gegants multicinemes que, aviat, monopolitzaran l’imperi de la cultura del cinema.
La part més dolenta de la notícia és que no només desapareix un cinema “de barri”, sinó que el cinema París serà enderrocat i, en el seu lloc, hi construiran una botiga de roba; més concretament, un Zara (i no poso l’enllaç’cap a la web de Zara, si és que en tenen, perquè no em dóna la gana). En resum, que enderrocaran un trosset de cultura per construir-hi un bon tros de crida al consumisme. A més, si no recordo malament, al Portal de l’Àngel ja hi ha un Zara! Ai senyor…