Pastís de poma engrunat

Pastís de poma engrunat

La setmana passada, l’Eli es va fer un esguinç, pobreta… ahir la volia anar a veure i vaig fer aquest pastís per berenar. Llàstima que vaig haver de treballar fins les tantes, no la vaig poder anar a veure i el pastís encara és aquí ¬¬  Si algú en vol, encara n’hi ha! ;)

El pastís el vaig veure al bloc La cuina de casa. La recepta és del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí. Com que jo no el tinc perquè sóc com els nens petits —a mi m’agrada que als llibres de cuina hi hagi fotos—, vaig utilitzar la recepta del bloc El cafè de nit. Us asseguro que és dels millors pastissos de poma que he tastat mai (potser el millor)!

Pastís de poma engrunat

Ingredients

  • 300 g de farina
  • 2 c. c. de llevat en pols
  • 140 g de mantega
  • 1 ou
  • 125 g de sucre
  • ½ c. c. de llavors de vainilla (o vainilla en pols)
  • 2 pomes grosses
  • 1 llimona
  • 100 g de nous
  • 50 g de panses de Corint
  • sucre de llustre per decorar

Preparació:

1. Escalfeu el forn a 200 ºC, amb l’escalfor només a baix.

2. En un bol ample, poseu la farina en forma de volcà amb el llevat al centre, la mantega estovada, l’ou sencer, 100 g de sucre (reserveu els altres 25 g) i la vainilla. Treballeu-ho primer amb una forquilla i després amb les mans, fins que quedi una pasta consistent.

3. Unteu amb mantega un motlle de 22 cm i poseu-hi al fons tres quartes parts de la massa.

4. Ratlleu la pell de la llimona (recordeu que només n’heu d’utilitzar la part groga, perquè la part blanca és amarga).

5. Ratlleu una poma i poseu-la a sobre de la massa. Tot seguit, escampeu-hi per sobre la meitat del sucre que havíeu reservat, la meitat de la ratlladura de llimona, una mica de vainilla, la meitat de les nous trencades (no picades) i totes les panses de Corint.

6. Ratlleu l’altra poma i repetiu l’operació anterior, però aquest cop no hi poseu panses perquè a dalt es ressecarien.

7. Esmicoleu la quarta part de massa restant fent petits pessics irregulars i poseu els pessics (engrunes) a sobre del farciment. Procureu que quedi tot ben cobert.

8. Enforneu el pastís a 200 ºC durant 50 minuts, aproximadament. Punxeu-lo per comprovar si és prou cuit.

9. Quan el pastís sigui fred, desemmotlleu-lo i cobriu-lo amb sucre de llustre. Jo utilitzo un colador per escampar el sucre de llustre, perquè així queda una capa uniforme.

Bon profit!

 

Related posts:

  1. Pastís de poma i nous – Apple cake with walnuts
  2. Pastís de nata i trufa
  3. Pastís de mousse de xocolata
  4. Pastís per a xocoaddictes (i no)
  5. Mousse suau de xocolata i ametlla

8 Responses to “Pastís de poma engrunat”

  • Gil Says:

    Guarden una mica per mi eh!!

  • Gemma Says:

    Després de tota la feinada no li vas portar?????
    M’alegro que t’agradi aquesta coca, amb un culís de melmelada queda boníssima! ;)

  • sílvia Says:

    Sí, noia, quina ràbia… Vaig treballar fins les 11 de la nit i, esclar, ja no eren hores d’anar enlloc… Bé, són els inconvenients de ser autònoma, què hi farem!

  • Glòria Says:

    Sílvia,

    M’ha fet il·lusió veure que has fet el pastís de poma engrunat. Quina llàstima, l’Eli es va quedar sense tastar-lo, l’hauràs de tornar a fer, tan bo com és no se’l pot perdre!.

    Una abraçada

  • eli Says:

    ooohhhh
    nyam nyam!!
    em venen ganes de tornar a estar de baixa per menjar el pastís!!! uaaaa (ploro)
    gràcies igualment! ens veiem aviadet!

  • sílvia Says:

    Oi tant que el tornaré a fer! Gràcies, Glòria!!!

    Eli, aquest ja et va bé, oi? ;) (pensa que la foto no li fa justícia, és molt més bo que bonic!)

  • Laia Says:

    Aquest pastís és deliciós!! ja el vaig veure quan el va fer la Gemma (la gran Gemma!!jeje!) i ja li vaig dir que per a mi, tots els pastissos de poma són “lo milloret del món”!! Salut!!
    Per cert…. no puc llegir els comentaris (estan en blanc) i només puc fer-ho si els subratllo per sobre (que llavors apareixen en blau)… a tothom li passa el mateix que a mi..?

  • sílvia Says:

    hehe, i tant, “la gran Gemma” :D A mi també m’encanten tots els pastissos de poma, però aquest té un “no sé què” que el fa especialment bo!

    Ostres, doncs és la primera notícia que en tinc, d’això dels comentaris… m’ho miraré, gràcies per avisar! ;)

Voleu dir-hi la vostra?