mai 15 2011

Llet de maduixa

Llet de maduixa

Aquest mes, a La recepta del 15 ens proposen que fem una recepta amb maduixes. Maduixes! Com si em calgués alguna excusa per menjar-ne :)

Gelat de maduixa, mousse de maduixa, batut de maduixa, granissat de maduixa, melmelada de maduixa, maduixes cobertes de xocolata… Les maduixes són tan populars que es cuinen de moltes maneres diferents. Tot i això, la millor manera de cuinar les maduixes és… no cuinar-les. Ens les podem menjar a mossegades, o bé tallades a trossos i macerades amb un raig de suc de taronja o amb una mica de sucre. N’hi ha que hi posen un rajolí de vinagre de Mòdena per accentuar-ne el gust. Sigui com sigui, les maduixes són delicioses!

L’altre dia, mentre navegava per food gawker vaig anar a parar a una recepta de llet de maduixa del bloc The pastry affair. Llet de maduixa! No se m’havia acudit mai. És molt fàcil i el resultat és espectacular: té un gust semblant als batuts artificials de maduixa, però és més bo i més natural. És una beguda ideal per prendre a mig matí o a mitja tarda. O en qualsevol moment ;)

Si fa calor i no teniu ganes d’encendre el foc, us presento una alternativa a la llet de maduixa: maduixes amb llet.

Llet de maduixa

Ingredients per a 3 o 4 gots:

  • 1 tassa de maduixes rentades i tallades a trossos
  • ¼ tassa de sucre
  • ½ tassa d’aigua
  • ½ beina de vainilla
  • 4 tasses de llet (jo n’he fet servir de soja)

Preparació:

1. Poseu les maduixes, el sucre, l’aigua i les llavors de la vainilla en un cassó a foc mitjà-viu. Coeu-ho tot durant 10 minuts, fins que espesseixi una mica.

2. Coleu la barreja amb un colador fi; n’obtindreu un xarop d’un color ben viu. Si voleu, guardeu el puré de maduixes que us sobrarà; el podeu utilitzar per farcir creps o per acompanyar algun pastís.

3. Ompliu 4 gots amb llet freda i poseu 2 o 3 cullerades de xarop a cada got. Si us sobra xarop, el podeu guardar a la nevera; així podeu beure llet de maduixa cada dia!

Bon profit!

 

Maduixes amb llet

Ingredients per a 1 tassa:

  • ½ tassa de maduixes rentades i tallades a trossos
  • 1 c. s. de sucre
  • ¾ tassa de llet

Preparació:

1. Poseu les maduixes en un bol individual, afegiu-hi el sucre i deixeu-ho macerar a temperatura ambient durant 10 minuts (o tant de temps com resistiu la temptació). ;)

2. Aboqueu-hi la llet. Si voleu que el plat sigui una mica calòric, podeu afegir-hi flocs de civada o avellanes torrades. Voilà!

Bon profit!

Maduixes amb llet


abr 12 2011

Bunyols de Quaresma

Ja fa molts dies que hi ha bunyols de Quaresma a les pastisseries. Tanmateix, com que últimament he estat enfeinada queixant-me de les aberracions lingüístiques i celebrant el llançament del GNOME 3, jo no n’he fet fins aquest cap de setmana. Els bunyols de vent es fan amb la mateixa pasta que les lioneses, la pasta choux; l’única diferència és que les lioneses es couen al forn i els bunyols es fregeixen. Els últims anys, m’he basat en la recepta de La cuina de casa. Us ve de gust fer-ne? Som-hi!

Ingredients (per a uns 30 bunyols):

  • 125 ml de llet (jo en faig servir de vegetal)
  • 75 g de farina
  • 60 g de mantega
  • 3 ous
  • sal
  • un grapadet de matafaluga (anís verd)
  • sucre

Preparació:

1. Poseu la llet i la mantega en un cassó amb un pessic de sal i feu-ho bullir.

2. Quan la llet bulli i la mantega s’hagi fos, afegiu-hi la farina, que haureu barrejat amb un grapadet de matafaluga. Deixeu-ho coure una mica, fins que la massa se separi de les parets del cassó. No deixeu de remenar.

3. Traieu el cassó del foc, afegiu-hi un ou i remeneu fins que quedi una massa homogènia. Repetiu l’operació amb els altres dos ous.

4. Escalfeu oli (si és d’oliva, que no sigui verge; l’oli d’oliva verge té un gust massa fort) i fregiu-hi els bunyols. Per fer-ho, agafeu una porció petita de massa amb una cullera i, amb l’ajuda d’una altra cullera, deixeu caure la porció de massa al cassó.

5. Quan els bunyols encara siguin calents, arrebosseu-los amb sucre. Si voleu, també els podeu mullar amb una mica d’anís sec.

Bon profit!


mar 19 2011

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Quan vaig escriure aquest apunt, estava molt enfadada perquè havia sentit alguna cosa com «el primer fall del teu fill» en un anunci de televisió i em vaig desfogar aquí mateix, pim pam. Com que aquest tipus d’apunts pertanyen a la categoria Filologitis aguda i es mereixen entrades pròpies, n’he creat un apunt: «Filologitis 7. Va d’assegurances». Sort que després de l’ensurt vaig gaudir d’allò més amb la pizza que us presento avui!

Des que em van regalar la panificadora, fem la massa de pizza a casa: és molt més bona que la massa comprada i no cal patir per si caduca, perquè es fa el mateix dia. A més, com que la panificadora es pot programar, només cal recordar-te al migdia que vols menjar pizza per sopar: poses els ingredients a la panificadora, prems un botó i la maquineta fa la feina. Al vespre, només cal que estiris la massa, triïs els ingredients i cap al forn! Només tardes 20 minuts a tenir una pizza casolana i acabada de fer a taula.

De totes les receptes de massa de pizza que he fet, la que us presento tot seguit és la que més m’agrada: queda ben cruixent i amb un gust molt «autèntic». Està basada en una recepta que vaig veure fa temps al web Directo al paladar; no he sabut trobar-ne l’enllaç, però de tota manera no s’hi assembla gaire. Aprofito l’avinentesa per participar a l’esdeveniment culinari Hecho en mi cocina: aquest mes, l’amfitriona (la Irene, de Sabor impresión) ha decidit que el tema de l’esdeveniment sigui la pizza casolana, i tenint en compte que nosaltres fem pizza gairebé cada divendres, seria una pena no participar-hi!

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Ingredients per a una pizza (nosaltres amb una en tenim prou per a tots dos):
Per a la massa:

  • 125 ml aigua
  • 15 ml oli d’oliva
  • 1 c. c. sal
  • 220 g farina de blat
  • 15 g maizena (3 c. s.)
  • 15 g farina integral
  • una mica de semolina (opcional)
  • 7 g llevat sec de forner (un sobre i mig) 

Per a la pizza:

  • 200 g tomàquet triturat
  • 1 mozzarella de búfala
  • 7 o 8 nous
  • 2 talls de formatge de cabra en rotlle
  • mel
  • orenga

Preparació de la base de la pizza:

1. Afegiu els ingredients, per ordre, al recipient de la panificadora. Engegueu-la amb el programa de masses (a la Moulinex, l’11).

2. Quan acabi el programa, traieu la massa de la panificadora i feu-ne una bola.

3. Escampeu una mica de farina i de semolina a la superfície de treball. D’aquesta manera, la massa no s’enganxarà i tindrà aquest acabat rústic que tant ens agrada. Us recomano que treballeu la massa directament a sobre d’un tros de paper de forn, que serà el mateix que després posareu al forn. La pizza queda més cruixent si utilitzem paper de forn que no pas si fem servir una safata de silicona.

4. Estireu bé la massa a la superfície on heu escampat la farina i la semolina: primer feu-ho amb les mans, aixafant bé la massa, i després utilitzeu un corró perquè la pizza quedi ben plana.

Preparació de la pizza:

1. Escalfeu el forn a 240 ºC. Poseu la massa de pizza (amb el paper de forn) a la safata normal d’enfornar (no a la reixada).

2. Coleu el tomàquet triturat perquè no sigui tan aigualit, així evitareu que s’estovi la massa. Amb una cullera, escampeu-lo per tota la superfície de la base (vigileu de deixar un marge al voltant).

3. Talleu la mozzarella a rodanxes, talleu les rodanxes per la meitat i poseu-les al damunt del tomàquet.

4. Col·loqueu els talls de formatge de cabra al centre de la pizza i les nous, per tot el voltant.

5. Poseu un rajolí de mel a sobre de cada tall de formatge de cabra i per tota la pizza.

6. Poseu la pizza a la part de baix del forn i coeu-la-hi durant 10-15 minuts amb calor a dalt i a baix.

Bon profit!

Pizza de formatge de cabra i nous


mar 8 2011

Quiche de porro i xiitake

És oficial: sóc una piròmana involuntària. En els darrers tres mesos, he calat foc a casa tres vegades (no pas a tota la casa, eh!). L’últim cop va ser dissabte passat, quan feia la quiche que veieu a la fotografia. Encara que sembli mentida, vaig fer la meva petita foguera de Sant Joan dins del forn! Vaig enfornar la quiche i, tot d’una, va començar a sortir fum: s’estava cremant el paper de forn, vés quina cosa :| Definitivament, haig de comprar un altre motlle pla de silicona… i un extintor.

Allà on comprem les verdures, Can Perol, l’únic bolet que comercialitzen és el xiitake, un bolet molt gustós que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina. Un dia, fa molt temps, vaig fer una quiche de porro i formatge de cabra i ens va agradar moltíssim. Fa uns dies em van venir ganes de fer-ne una, però no tenir formatge de cabra. Ohhhh :( Com que sí que tenia porros i pasta trencada (també anomenada pasta brisa) que havia comprat fa poc, vaig pensar que podia substituir el formatge de cabra per xiitake. Ja, no és ben bé el mateix, però no es pot tenir tot, en aquesta vida! Em vaig basar en les receptes de smitten kitchen i Las recetas de glutoniana.

Quiche de porro i xiitake

Ingredients:

  • 250 g de porros (5 o 6 de grossos)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 5 o 6 xiitake, tallats a rodanxes
  • 50 ml de llet (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • 150 g de nata líquida (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • mig got d’aigua
  • 1 cullerada de vi blanc
  • 3 ous
  • 50 g de formatge gruyère ratllat
  • sal i pebre

Preparació:

1. Renteu els porros, traieu-ne la part verda i l’arrel i talleu-los a rodanxes. Tot seguit, bulliu-los  a foc viu en una paella amb mig got d’aigua, un raig d’oli i una mica de sal fins que l’aigua s’hagi evaporat gairebé del tot. Abaixeu el foc, tapeu la paella i continueu la cocció 15 minuts més fins que els porros estiguin molt tendres.

2. Afegiu a la paella dues cullerades d’oli d’oliva, els xiitake (que haureu tallat a rodanxes), un polsim de sal i una cullerada de vi blanc. Tapeu la paella i cuineu-ho tot a foc lent uns vuit minuts. Destapeu-la, apugeu el foc i continueu la cocció fins que el líquid s’hagi evaporat del tot i els xiitake s’hagin cuinat.

3. Preescalfeu el forn a 180 ºC.

4. Bateu els ous, la nata i la llet en un bol. Afegiu-hi la barreja de porros i xiitake i salpebreu-ho.

5. Estireu la pasta trencada en un motlle rodó (si pot ser, un motlle baix i amb les vores ondulades, com aquest) de manera que cobreixi el fons i les vores; si la pasta sobresurt del motlle, retalleu-ne la part que sobri i utilitzeu-la per fer miniquiches. Aboqueu el farciment al motlle i escampeu el formatge per sobre.

6. Poseu la quiche a la part superior del forn i enforneu-la durant 25 o 30 minuts fins que estigui daurada. Serviu-la calenta.

Bon profit!


oct 19 2010

Tiramisù suau

Ara feia molt de temps que no feia tiramisù, però divendres al vespre em va trucar l’Alfred per convidar-nos a dinar i quan em va dir que «si volia», podia fer tiramisù per postres, no m’hi vaig poder negar, és clar :D Quan vaig penjar em vaig recordar que no em quedava cacau en pols perquè l’havia gastat feia poc, i ja no tenia temps d’anar-ne a comprar a L’Illa (que és on sempre l’he comprat) perquè ens havien convidat a la preestrena d’El Molino i hi havíem de ser a les 9. Ens vam aturar en una pastisseria de la Rambla i en vam comprar, però amb les presses no em vaig adonar que m’havien venut cacau «descafeïnat», és a dir, un preparat de cacau amb sucre i farina (una mena de «Cola Cao», per entendre’ns). Quina decepció :( Sóc molt llepafils amb aquest tema, o sigui que vaig pensar que si no hi havia cacau, no hi havia tiramisù. Per sort, dissabte al matí vaig voltar una mica per Molins i en vaig poder comprar a ca l’Ambrós, la pastisseria on fan els millors croissants de xocolata del poble. Quin gran descobriment! Això vol dir que ja no caldrà que faci una excursió a la capital cada vegada que vulgui fer unes postres amb cacau ^^

Jo faig un tiramisù molt suau; com que no m’agraden el licor ni el cafè, no li poso licor i mullo els melindros amb cafè amb llet en comptes de fer-ho amb cafè sol. Són unes postres d’aquelles que m’agraden tant: són ben fàcils de fer i el resultat és excel·lent. A més, com que ha de reposar unes quantes hores a la nevera, es pot fer perfectament el dia abans.

Tiramisù suau

Ingredients (per a unes 8 persones):

  • 20-30 melindros durs
  • 500 g de mascarpone
  • 4 ous
  • 150 g de sucre
  • 1 tassa de cafè
  • llet
  • cacau en pols

Preparació:

1. Separeu les clares dels rovells. Poseu els rovells en un bol i bateu-los amb el sucre fins que n’obtingueu una escuma blanquinosa.

2. Treballeu el mascarpone amb una forquilla fins que n’obtingueu una crema espessa homogènia. Tot seguit, aboqueu-ho al primer bol i barregeu-ho tot molt bé.

3. Munteu les clares a punt de neu. Quan estiguin ben muntades, afegiu-hi la crema anterior i barregeu-ho tot amb molt de compte per evitar que baixin les clares; feu-ho amb una forquilla i de baix a dalt.

4. Poseu el cafè (que ja ha de ser fred) en un recipient i afegiu-hi força llet. Prepareu el recipient en què servireu el tiramisù: podeu utilitzar una safata gran de parets altes, com la que veieu en una de les fotos de sota, o bé copes individuals.

5. Xopeu la meitat dels melindros amb el cafè amb llet i col·loqueu-los al fons del recipient per fer-ne una capa. Feu-ho de quatre en quatre per evitar que quedin massa xops i es desfacin. Tot seguit, poseu una capa de la crema de mascarpone. Repetiu l’operació amb l’altra meitat dels melindros i amb la resta de la crema. Per acabar, empolseu la superfície amb cacau en pols; per tal que quedi una capa fina i uniforme, utilitzeu un tamisador o un colador.

Bon profit!

Tiramisù