abr 28 2011

Daring Bakers: mousse de xarop d’erable

Mousse de xarop d'erable

Aquest mes he participat per primer cop en el repte de Daring Bakers, un grup de blocaires que cada mes trien una recepta, la fan i la pengen en els blocs respectius el mateix dia. El repte d’aquest mes el va proposar l’Evelyne (Cheap Ethnic Eatz); el repte era fer una mousse de xarop d’erable i servir-la en un continent comestible. De fet, el continent que proposava l’Evelyne es fa amb bacó i xocolata; per sort, les persones vegetarianes i les que odien el bacó (jo pertanyo a tots dos grups) podien fer utilitzar qualsevol altre ingredient per fer el recipient. Jo he fet, a més, la versió vegana de la mousse.

M’ho he passat d’allò més bé experimentant, i això que últimament vaig de bòlit i només hi vaig poder dedicar una estoneta.

Proves fallides

Tassa de xocolata: vaig intentar fer una tassa pintant motlles de magdalenes amb xocolata. Llufa. Segurament, el problema és que vaig afegir un rajolí d’aigua a la xocolata perquè es desfés més ràpidament; llàstima que, un cop feta i refrigerada durant una bona estona, la tassa es desfeia igual de ràpidament…

Tassa de pasta d’ametlla: també vaig intentar fer una tassa amb una pasta d’ametlla mòlta, mantega, coco ratllat i xarop d’erable. Llufa. La pasta només tenia gust de mantega; hi vaig anar afegint més ametlla, però allò seguia tenint gust de mantega. Al final vaig arribar a la conclusió que havia fracassat.

Després de dues proves gens satisfactòries, vaig pensar que potser valia més utilitzar una base ben senzilla; així, doncs, vaig optar per fer una base de galetes amb mantega. Visca! Va funcionar :)

Com que tenia vol-au-vents a l’armari, també en vaig farcir alguns amb la mousse, per si de cas el tercer pla tampoc no arribava a bon port. És una alternativa bona i ràpida :)

Tot i que la mousse de xarop d’erable és un gran descobriment, tinc la sensació que hi falta alguna cosa. Segurament, el proper cop faré una capa de mousse de Nutella, o utilitzaré maduixes o pinya per decorar-la.

Mousse de xarop d’erable amb base de galeta

Ingredients per a 4 racions:
Per a la mousse:

  • 150 g tofu tou
  • 120 g xarop d’erable
  • 25 ml aigua
  • 3/4 c. c. agar-agar

Per a la base:

  • 40 g galetes maria
  • 18-20 g mantega a temperatura ambient
  • 1 c. c. xarop d’erable

Per decorar:

  • 8 avellanes
  • 1/2 plàtan petit
  • 2 c. s. sucre
  • 1 c. s. aigua

Preparació de la base:

1. Esmicoleu les galetes amb el morter o amb un corró. Poseu-les en un bol, afegiu-hi la mantega i el xarop d’erable i barregeu-ho amb les mans fins que n’obtingueu una massa compacta. Dividiu la massa en quarte parts iguals.

2. Folreu quatre motlles individuals amb paper d’acetat o amb mantega.

3. Poseu una part de massa en un dels motlles. Escampeu-la bé i procureu que quedi una base uniforme. Repetiu l’operació amb la resta de motlles.

Preparació de la mousse:

1. Talleu el tofu a trossos i poseu-lo en una batedora elèctrica. Bateu-lo fins que n’obtingueu una pasta homogènia.

2. Escalfeu l’aigua en un cassó; quan bulli, tireu-hi l’agar-agar. Remeneu bé i deixeu-ho bullir durant 2 o 3 minuts. Tot seguit, afegiu-hi el xarop d’erable i deixeu-ho al foc un parell de minuts més.

3. Aboqueu el xarop d’erable a la batedora on teniu el tofu i bateu-ho tot un altre cop fins que quedi ben barrejat. Deixeu que la mousse es refredi.

4. Quan la mousse sigui freda, poseu-ne una mica a cada motlle. Jo ho vaig fer amb una màniga pastissera però, de fet, no cal.

5. Escalfeu el sucre i la cullerada d’aigua en un cassó fins que n’obtingueu un caramel. Afegiu-hi les avellanes i el plàtan (tallat a rodanxes) i deixeu que es caramel·litzin. A mi no em van quedar gens bé perquè ho vaig fer amb poca cura; haig de millorar la tècnica… De tota manera, vaig utilitzar les avellanes i el plàtan (sí, aquella cosa groga no identificada que veieu a la foto havia estat una rodanxa de plàtan en algun moment de la història) per decorar la mousse perquè eren ben bones.

6. Decoreu la mousse amb les avellanes i el plàtan.

Bon profit!

English version after the jump!

Continue reading


abr 12 2011

Bunyols de Quaresma

Ja fa molts dies que hi ha bunyols de Quaresma a les pastisseries. Tanmateix, com que últimament he estat enfeinada queixant-me de les aberracions lingüístiques i celebrant el llançament del GNOME 3, jo no n’he fet fins aquest cap de setmana. Els bunyols de vent es fan amb la mateixa pasta que les lioneses, la pasta choux; l’única diferència és que les lioneses es couen al forn i els bunyols es fregeixen. Els últims anys, m’he basat en la recepta de La cuina de casa. Us ve de gust fer-ne? Som-hi!

Ingredients (per a uns 30 bunyols):

  • 125 ml de llet (jo en faig servir de vegetal)
  • 75 g de farina
  • 60 g de mantega
  • 3 ous
  • sal
  • un grapadet de matafaluga (anís verd)
  • sucre

Preparació:

1. Poseu la llet i la mantega en un cassó amb un pessic de sal i feu-ho bullir.

2. Quan la llet bulli i la mantega s’hagi fos, afegiu-hi la farina, que haureu barrejat amb un grapadet de matafaluga. Deixeu-ho coure una mica, fins que la massa se separi de les parets del cassó. No deixeu de remenar.

3. Traieu el cassó del foc, afegiu-hi un ou i remeneu fins que quedi una massa homogènia. Repetiu l’operació amb els altres dos ous.

4. Escalfeu oli (si és d’oliva, que no sigui verge; l’oli d’oliva verge té un gust massa fort) i fregiu-hi els bunyols. Per fer-ho, agafeu una porció petita de massa amb una cullera i, amb l’ajuda d’una altra cullera, deixeu caure la porció de massa al cassó.

5. Quan els bunyols encara siguin calents, arrebosseu-los amb sucre. Si voleu, també els podeu mullar amb una mica d’anís sec.

Bon profit!


oct 19 2010

Tiramisù suau

Ara feia molt de temps que no feia tiramisù, però divendres al vespre em va trucar l’Alfred per convidar-nos a dinar i quan em va dir que «si volia», podia fer tiramisù per postres, no m’hi vaig poder negar, és clar :D Quan vaig penjar em vaig recordar que no em quedava cacau en pols perquè l’havia gastat feia poc, i ja no tenia temps d’anar-ne a comprar a L’Illa (que és on sempre l’he comprat) perquè ens havien convidat a la preestrena d’El Molino i hi havíem de ser a les 9. Ens vam aturar en una pastisseria de la Rambla i en vam comprar, però amb les presses no em vaig adonar que m’havien venut cacau «descafeïnat», és a dir, un preparat de cacau amb sucre i farina (una mena de «Cola Cao», per entendre’ns). Quina decepció :( Sóc molt llepafils amb aquest tema, o sigui que vaig pensar que si no hi havia cacau, no hi havia tiramisù. Per sort, dissabte al matí vaig voltar una mica per Molins i en vaig poder comprar a ca l’Ambrós, la pastisseria on fan els millors croissants de xocolata del poble. Quin gran descobriment! Això vol dir que ja no caldrà que faci una excursió a la capital cada vegada que vulgui fer unes postres amb cacau ^^

Jo faig un tiramisù molt suau; com que no m’agraden el licor ni el cafè, no li poso licor i mullo els melindros amb cafè amb llet en comptes de fer-ho amb cafè sol. Són unes postres d’aquelles que m’agraden tant: són ben fàcils de fer i el resultat és excel·lent. A més, com que ha de reposar unes quantes hores a la nevera, es pot fer perfectament el dia abans.

Tiramisù suau

Ingredients (per a unes 8 persones):

  • 20-30 melindros durs
  • 500 g de mascarpone
  • 4 ous
  • 150 g de sucre
  • 1 tassa de cafè
  • llet
  • cacau en pols

Preparació:

1. Separeu les clares dels rovells. Poseu els rovells en un bol i bateu-los amb el sucre fins que n’obtingueu una escuma blanquinosa.

2. Treballeu el mascarpone amb una forquilla fins que n’obtingueu una crema espessa homogènia. Tot seguit, aboqueu-ho al primer bol i barregeu-ho tot molt bé.

3. Munteu les clares a punt de neu. Quan estiguin ben muntades, afegiu-hi la crema anterior i barregeu-ho tot amb molt de compte per evitar que baixin les clares; feu-ho amb una forquilla i de baix a dalt.

4. Poseu el cafè (que ja ha de ser fred) en un recipient i afegiu-hi força llet. Prepareu el recipient en què servireu el tiramisù: podeu utilitzar una safata gran de parets altes, com la que veieu en una de les fotos de sota, o bé copes individuals.

5. Xopeu la meitat dels melindros amb el cafè amb llet i col·loqueu-los al fons del recipient per fer-ne una capa. Feu-ho de quatre en quatre per evitar que quedin massa xops i es desfacin. Tot seguit, poseu una capa de la crema de mascarpone. Repetiu l’operació amb l’altra meitat dels melindros i amb la resta de la crema. Per acabar, empolseu la superfície amb cacau en pols; per tal que quedi una capa fina i uniforme, utilitzeu un tamisador o un colador.

Bon profit!

Tiramisù


oct 2 2010

Parfait de iogurt i figues

Avui he fet un gran descobriment: la feina, si es fa en equip, es fa molt més de pressa. Quina novetat, oi?

L’Alfred es canvia de pis i aquesta tarda he anat a ajudar-lo a fer el trasllat. És cert que hi he arribat quan la resta dels «pencaires» ja havien començat a descarregar caixes però, de tota manera, hem anat molt de pressa! Encara no havia passat ni mitja hora i ja ho havíem pujat tot. Així, doncs, quan he arribat a casa encara era hora de berenar, o sigui que he decidit fer un homenatge culinari a la rapidesa i l’eficiència. En cinc minuts m’he fet aquest berenar tan sa i deliciós que també es pot servir per esmorzar o, per què no, per postres quan es tenen convidats a casa. La relació temps d’elaboració-resultat és, com diu el nom, parfaite (perfecta)! La recepta és d’allò més senzilla i admet moltíssimes variacions: podeu posar-hi iogurts de gustos, afegir-hi vainilla, experimentar amb diverses fruites… Som-hi?

Parfait de iogurt i figues

Ingredients (per a un gotet):

  • 1 iogurt ensucrat
  • 3 figues
  • 4 cullerades de flocs de civada (jo he fet servir muesli que, a més, porta pipes i bocinets de cacau pur; molt recomanable)
  • un grapadet de crocant d’ametlles
  • un polsim de canyella
  • un rajolí de mel o de xarop d’erable (opcional)

Elaboració:

1. Peleu dues de les figues i talleu-les a trossos no gaire grans. Reserveu l’altra.

2. Poseu un parell de cullerades de flocs de civada (o muesli) al fons d’un gotet transparent. A sobre, poseu-hi la meitat dels trossets de figa. Procureu que la part vermella quedi enganxada a la vora del got perquè es vegin les capes.

3. Aboqueu al got la meitat del iogurt.

4. Repetiu el procés anterior amb la resta dels flocs de civada, de les figues i del iogurt.

5. Talleu la figa que havíeu deixat a banda, sense pelar-la,  en “grills” (longitudinalment), i poseu-ne un parell a sobre de la segona capa de iogurt. Mengeu-vos la resta de la figa, que sola també és boníssima ;)

6. Opcionalment, poseu-hi un rajolinet de mel o de xarop d’erable. Per acabar, escampeu una mica de crocant d’ametlles i de canyella per la superfície.

Bon profit!




set 29 2010

Cupcakes de nata i gerds

Els cupcakes són ben bé pastissos en miniatura; tenen forma de magdalena, però són molt més dolços i molt més densos. I, sobretot, es poden decorar amb tanta cura i atenció com els pastissos. Jo sempre m’havia resistit a fer-ne perquè tenia la sensació que no serien tan bons com els seus germans grans, els pastissos «de debò», i que serien molt més densos que les germanes petites, les magdalenes. L’altre dia, però, m’hi vaig animar. Teníem previst d’anar a fer un barranc a la Catalunya Nord, però el mal temps ens va obligar a cancel·lar l’excursió. Al final vam quedar per dinar a casa del meu germà i la seva dona; vaig pensar que era un bon dia per experimentar i vaig decidir fer uns cupcakes que havia vist al bloc Chef Chloe: uns cupcakes de xocolata farcits de buttercream i maduixes que feien una pinta boníssima.

ERROR. Va resultar que no era un bon dia per experimentar. Vaig tenir uns quants problemes tècnics greus, com ara que se’m va espatllar la meva estimada batedora (sniff!): el sucre del buttercream no va quedar del tot mòlt i, a més, va ser impossible lligar bé el buttercream. Després de tota la feinada i el merder que vaig fer a la cuina, només vaig aconseguir una pasta espessa amb una textura granulada gens agradable. A més, vaig menjar un dels cupcakes per tastar-lo i vaig quedar tan tan tipa que gairebé rebento. Vaig arribar a la conclusió que la relació temps de dedicació-resultat no era gaire bona. Pla B: vaig trucar a corre-cuita al meu germà i li vaig demanar que anés a la pastisseria a comprar nata per muntar, per intentar arreglar el desastre, i (pla C) que comprés fruita per si no me’n sortia.

Voleu saber el final de la història? Al final van quedar uns cupcakes boníssims :) El pa de pessic va quedar molt esponjós i, gràcies a la nata (curiosament) passaven molt bé! Això sí: amb un n’hi ha ben bé prou! Per cert, no havia fet mai buttercream perquè pensava que no m’agradaria gaire, i… aquest cop vaig comprovar que la meva intuïció era correcta. Potser més endavant ho tornaré a intentar. De moment, quan repeteixi aquests cupcakes, els faré amb nata (vegetal, això sí; aquest cop no en vaig poder fer servir perquè no me’n quedava) :)

Cupcakes de nata i gerds

Ingredients:

  • 1 ½ tassa de farina
  • 1 tassa de sucre
  • 1/3 tassa de cacau en pols (del bo!)
  • 1 cullereta de llevat
  • ½ cullereta de sal
  • 1 tassa de llet de coco
  • ½ tassa d’oli
  • 2 cullerades de vinagre de poma
  • 2 culleretes d’extracte de vainilla
  • 1 cullereta de cafè en pols
  • nata muntada
  • gerds
  • una mica de sucre mòlt

Preparació:

1. Preescalfeu el forn a 180 ºC i unteu 14 motlles de magdalenes amb una mica de mantega.

2. Barregeu la farina, el sucre, el cacau, el llevat i la sal en un bol. En un altre bol, barregeu la llet de coco, l’oli, el vinagre, la vainilla i el cafè en pols fins que n’obtingueu una pasta homogènia.

3. Aboqueu la barreja líquida al bol dels ingredients secs i barregeu-ho tot amb una forquilla o unes barnilles.

4. Dividiu la massa entre els motlles de magdalenes. No els ompliu fins dalt: ompliu-ne només 2/3. Enforneu els cupcakes durant 20 minuts, o fins que un escuradents en surti net. Deixeu-les refredar.

5. Quan els cupcakes siguin freds, talleu-ne el barret (1/3 del cupcake) i farciu-los amb nata muntada i amb gerds tallats per la meitat. Torneu a posar els barrets al seu lloc, afegiu-hi una mica més de nata i empolsineu-les amb sucre mòlt.

Bon profit!