mai 15 2011

Llet de maduixa

Llet de maduixa

Aquest mes, a La recepta del 15 ens proposen que fem una recepta amb maduixes. Maduixes! Com si em calgués alguna excusa per menjar-ne :)

Gelat de maduixa, mousse de maduixa, batut de maduixa, granissat de maduixa, melmelada de maduixa, maduixes cobertes de xocolata… Les maduixes són tan populars que es cuinen de moltes maneres diferents. Tot i això, la millor manera de cuinar les maduixes és… no cuinar-les. Ens les podem menjar a mossegades, o bé tallades a trossos i macerades amb un raig de suc de taronja o amb una mica de sucre. N’hi ha que hi posen un rajolí de vinagre de Mòdena per accentuar-ne el gust. Sigui com sigui, les maduixes són delicioses!

L’altre dia, mentre navegava per food gawker vaig anar a parar a una recepta de llet de maduixa del bloc The pastry affair. Llet de maduixa! No se m’havia acudit mai. És molt fàcil i el resultat és espectacular: té un gust semblant als batuts artificials de maduixa, però és més bo i més natural. És una beguda ideal per prendre a mig matí o a mitja tarda. O en qualsevol moment ;)

Si fa calor i no teniu ganes d’encendre el foc, us presento una alternativa a la llet de maduixa: maduixes amb llet.

Llet de maduixa

Ingredients per a 3 o 4 gots:

  • 1 tassa de maduixes rentades i tallades a trossos
  • ¼ tassa de sucre
  • ½ tassa d’aigua
  • ½ beina de vainilla
  • 4 tasses de llet (jo n’he fet servir de soja)

Preparació:

1. Poseu les maduixes, el sucre, l’aigua i les llavors de la vainilla en un cassó a foc mitjà-viu. Coeu-ho tot durant 10 minuts, fins que espesseixi una mica.

2. Coleu la barreja amb un colador fi; n’obtindreu un xarop d’un color ben viu. Si voleu, guardeu el puré de maduixes que us sobrarà; el podeu utilitzar per farcir creps o per acompanyar algun pastís.

3. Ompliu 4 gots amb llet freda i poseu 2 o 3 cullerades de xarop a cada got. Si us sobra xarop, el podeu guardar a la nevera; així podeu beure llet de maduixa cada dia!

Bon profit!

 

Maduixes amb llet

Ingredients per a 1 tassa:

  • ½ tassa de maduixes rentades i tallades a trossos
  • 1 c. s. de sucre
  • ¾ tassa de llet

Preparació:

1. Poseu les maduixes en un bol individual, afegiu-hi el sucre i deixeu-ho macerar a temperatura ambient durant 10 minuts (o tant de temps com resistiu la temptació). ;)

2. Aboqueu-hi la llet. Si voleu que el plat sigui una mica calòric, podeu afegir-hi flocs de civada o avellanes torrades. Voilà!

Bon profit!

Maduixes amb llet


abr 28 2011

Daring Bakers: mousse de xarop d’erable

Mousse de xarop d'erable

Aquest mes he participat per primer cop en el repte de Daring Bakers, un grup de blocaires que cada mes trien una recepta, la fan i la pengen en els blocs respectius el mateix dia. El repte d’aquest mes el va proposar l’Evelyne (Cheap Ethnic Eatz); el repte era fer una mousse de xarop d’erable i servir-la en un continent comestible. De fet, el continent que proposava l’Evelyne es fa amb bacó i xocolata; per sort, les persones vegetarianes i les que odien el bacó (jo pertanyo a tots dos grups) podien fer utilitzar qualsevol altre ingredient per fer el recipient. Jo he fet, a més, la versió vegana de la mousse.

M’ho he passat d’allò més bé experimentant, i això que últimament vaig de bòlit i només hi vaig poder dedicar una estoneta.

Proves fallides

Tassa de xocolata: vaig intentar fer una tassa pintant motlles de magdalenes amb xocolata. Llufa. Segurament, el problema és que vaig afegir un rajolí d’aigua a la xocolata perquè es desfés més ràpidament; llàstima que, un cop feta i refrigerada durant una bona estona, la tassa es desfeia igual de ràpidament…

Tassa de pasta d’ametlla: també vaig intentar fer una tassa amb una pasta d’ametlla mòlta, mantega, coco ratllat i xarop d’erable. Llufa. La pasta només tenia gust de mantega; hi vaig anar afegint més ametlla, però allò seguia tenint gust de mantega. Al final vaig arribar a la conclusió que havia fracassat.

Després de dues proves gens satisfactòries, vaig pensar que potser valia més utilitzar una base ben senzilla; així, doncs, vaig optar per fer una base de galetes amb mantega. Visca! Va funcionar :)

Com que tenia vol-au-vents a l’armari, també en vaig farcir alguns amb la mousse, per si de cas el tercer pla tampoc no arribava a bon port. És una alternativa bona i ràpida :)

Tot i que la mousse de xarop d’erable és un gran descobriment, tinc la sensació que hi falta alguna cosa. Segurament, el proper cop faré una capa de mousse de Nutella, o utilitzaré maduixes o pinya per decorar-la.

Mousse de xarop d’erable amb base de galeta

Ingredients per a 4 racions:
Per a la mousse:

  • 150 g tofu tou
  • 120 g xarop d’erable
  • 25 ml aigua
  • 3/4 c. c. agar-agar

Per a la base:

  • 40 g galetes maria
  • 18-20 g mantega a temperatura ambient
  • 1 c. c. xarop d’erable

Per decorar:

  • 8 avellanes
  • 1/2 plàtan petit
  • 2 c. s. sucre
  • 1 c. s. aigua

Preparació de la base:

1. Esmicoleu les galetes amb el morter o amb un corró. Poseu-les en un bol, afegiu-hi la mantega i el xarop d’erable i barregeu-ho amb les mans fins que n’obtingueu una massa compacta. Dividiu la massa en quarte parts iguals.

2. Folreu quatre motlles individuals amb paper d’acetat o amb mantega.

3. Poseu una part de massa en un dels motlles. Escampeu-la bé i procureu que quedi una base uniforme. Repetiu l’operació amb la resta de motlles.

Preparació de la mousse:

1. Talleu el tofu a trossos i poseu-lo en una batedora elèctrica. Bateu-lo fins que n’obtingueu una pasta homogènia.

2. Escalfeu l’aigua en un cassó; quan bulli, tireu-hi l’agar-agar. Remeneu bé i deixeu-ho bullir durant 2 o 3 minuts. Tot seguit, afegiu-hi el xarop d’erable i deixeu-ho al foc un parell de minuts més.

3. Aboqueu el xarop d’erable a la batedora on teniu el tofu i bateu-ho tot un altre cop fins que quedi ben barrejat. Deixeu que la mousse es refredi.

4. Quan la mousse sigui freda, poseu-ne una mica a cada motlle. Jo ho vaig fer amb una màniga pastissera però, de fet, no cal.

5. Escalfeu el sucre i la cullerada d’aigua en un cassó fins que n’obtingueu un caramel. Afegiu-hi les avellanes i el plàtan (tallat a rodanxes) i deixeu que es caramel·litzin. A mi no em van quedar gens bé perquè ho vaig fer amb poca cura; haig de millorar la tècnica… De tota manera, vaig utilitzar les avellanes i el plàtan (sí, aquella cosa groga no identificada que veieu a la foto havia estat una rodanxa de plàtan en algun moment de la història) per decorar la mousse perquè eren ben bones.

6. Decoreu la mousse amb les avellanes i el plàtan.

Bon profit!

English version after the jump!

Continue reading


abr 12 2011

Bunyols de Quaresma

Ja fa molts dies que hi ha bunyols de Quaresma a les pastisseries. Tanmateix, com que últimament he estat enfeinada queixant-me de les aberracions lingüístiques i celebrant el llançament del GNOME 3, jo no n’he fet fins aquest cap de setmana. Els bunyols de vent es fan amb la mateixa pasta que les lioneses, la pasta choux; l’única diferència és que les lioneses es couen al forn i els bunyols es fregeixen. Els últims anys, m’he basat en la recepta de La cuina de casa. Us ve de gust fer-ne? Som-hi!

Ingredients (per a uns 30 bunyols):

  • 125 ml de llet (jo en faig servir de vegetal)
  • 75 g de farina
  • 60 g de mantega
  • 3 ous
  • sal
  • un grapadet de matafaluga (anís verd)
  • sucre

Preparació:

1. Poseu la llet i la mantega en un cassó amb un pessic de sal i feu-ho bullir.

2. Quan la llet bulli i la mantega s’hagi fos, afegiu-hi la farina, que haureu barrejat amb un grapadet de matafaluga. Deixeu-ho coure una mica, fins que la massa se separi de les parets del cassó. No deixeu de remenar.

3. Traieu el cassó del foc, afegiu-hi un ou i remeneu fins que quedi una massa homogènia. Repetiu l’operació amb els altres dos ous.

4. Escalfeu oli (si és d’oliva, que no sigui verge; l’oli d’oliva verge té un gust massa fort) i fregiu-hi els bunyols. Per fer-ho, agafeu una porció petita de massa amb una cullera i, amb l’ajuda d’una altra cullera, deixeu caure la porció de massa al cassó.

5. Quan els bunyols encara siguin calents, arrebosseu-los amb sucre. Si voleu, també els podeu mullar amb una mica d’anís sec.

Bon profit!


mar 19 2011

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Quan vaig escriure aquest apunt, estava molt enfadada perquè havia sentit alguna cosa com «el primer fall del teu fill» en un anunci de televisió i em vaig desfogar aquí mateix, pim pam. Com que aquest tipus d’apunts pertanyen a la categoria Filologitis aguda i es mereixen entrades pròpies, n’he creat un apunt: «Filologitis 7. Va d’assegurances». Sort que després de l’ensurt vaig gaudir d’allò més amb la pizza que us presento avui!

Des que em van regalar la panificadora, fem la massa de pizza a casa: és molt més bona que la massa comprada i no cal patir per si caduca, perquè es fa el mateix dia. A més, com que la panificadora es pot programar, només cal recordar-te al migdia que vols menjar pizza per sopar: poses els ingredients a la panificadora, prems un botó i la maquineta fa la feina. Al vespre, només cal que estiris la massa, triïs els ingredients i cap al forn! Només tardes 20 minuts a tenir una pizza casolana i acabada de fer a taula.

De totes les receptes de massa de pizza que he fet, la que us presento tot seguit és la que més m’agrada: queda ben cruixent i amb un gust molt «autèntic». Està basada en una recepta que vaig veure fa temps al web Directo al paladar; no he sabut trobar-ne l’enllaç, però de tota manera no s’hi assembla gaire. Aprofito l’avinentesa per participar a l’esdeveniment culinari Hecho en mi cocina: aquest mes, l’amfitriona (la Irene, de Sabor impresión) ha decidit que el tema de l’esdeveniment sigui la pizza casolana, i tenint en compte que nosaltres fem pizza gairebé cada divendres, seria una pena no participar-hi!

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Ingredients per a una pizza (nosaltres amb una en tenim prou per a tots dos):
Per a la massa:

  • 125 ml aigua
  • 15 ml oli d’oliva
  • 1 c. c. sal
  • 220 g farina de blat
  • 15 g maizena (3 c. s.)
  • 15 g farina integral
  • una mica de semolina (opcional)
  • 7 g llevat sec de forner (un sobre i mig) 

Per a la pizza:

  • 200 g tomàquet triturat
  • 1 mozzarella de búfala
  • 7 o 8 nous
  • 2 talls de formatge de cabra en rotlle
  • mel
  • orenga

Preparació de la base de la pizza:

1. Afegiu els ingredients, per ordre, al recipient de la panificadora. Engegueu-la amb el programa de masses (a la Moulinex, l’11).

2. Quan acabi el programa, traieu la massa de la panificadora i feu-ne una bola.

3. Escampeu una mica de farina i de semolina a la superfície de treball. D’aquesta manera, la massa no s’enganxarà i tindrà aquest acabat rústic que tant ens agrada. Us recomano que treballeu la massa directament a sobre d’un tros de paper de forn, que serà el mateix que després posareu al forn. La pizza queda més cruixent si utilitzem paper de forn que no pas si fem servir una safata de silicona.

4. Estireu bé la massa a la superfície on heu escampat la farina i la semolina: primer feu-ho amb les mans, aixafant bé la massa, i després utilitzeu un corró perquè la pizza quedi ben plana.

Preparació de la pizza:

1. Escalfeu el forn a 240 ºC. Poseu la massa de pizza (amb el paper de forn) a la safata normal d’enfornar (no a la reixada).

2. Coleu el tomàquet triturat perquè no sigui tan aigualit, així evitareu que s’estovi la massa. Amb una cullera, escampeu-lo per tota la superfície de la base (vigileu de deixar un marge al voltant).

3. Talleu la mozzarella a rodanxes, talleu les rodanxes per la meitat i poseu-les al damunt del tomàquet.

4. Col·loqueu els talls de formatge de cabra al centre de la pizza i les nous, per tot el voltant.

5. Poseu un rajolí de mel a sobre de cada tall de formatge de cabra i per tota la pizza.

6. Poseu la pizza a la part de baix del forn i coeu-la-hi durant 10-15 minuts amb calor a dalt i a baix.

Bon profit!

Pizza de formatge de cabra i nous


mar 8 2011

Quiche de porro i xiitake

És oficial: sóc una piròmana involuntària. En els darrers tres mesos, he calat foc a casa tres vegades (no pas a tota la casa, eh!). L’últim cop va ser dissabte passat, quan feia la quiche que veieu a la fotografia. Encara que sembli mentida, vaig fer la meva petita foguera de Sant Joan dins del forn! Vaig enfornar la quiche i, tot d’una, va començar a sortir fum: s’estava cremant el paper de forn, vés quina cosa :| Definitivament, haig de comprar un altre motlle pla de silicona… i un extintor.

Allà on comprem les verdures, Can Perol, l’únic bolet que comercialitzen és el xiitake, un bolet molt gustós que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina. Un dia, fa molt temps, vaig fer una quiche de porro i formatge de cabra i ens va agradar moltíssim. Fa uns dies em van venir ganes de fer-ne una, però no tenir formatge de cabra. Ohhhh :( Com que sí que tenia porros i pasta trencada (també anomenada pasta brisa) que havia comprat fa poc, vaig pensar que podia substituir el formatge de cabra per xiitake. Ja, no és ben bé el mateix, però no es pot tenir tot, en aquesta vida! Em vaig basar en les receptes de smitten kitchen i Las recetas de glutoniana.

Quiche de porro i xiitake

Ingredients:

  • 250 g de porros (5 o 6 de grossos)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 5 o 6 xiitake, tallats a rodanxes
  • 50 ml de llet (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • 150 g de nata líquida (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • mig got d’aigua
  • 1 cullerada de vi blanc
  • 3 ous
  • 50 g de formatge gruyère ratllat
  • sal i pebre

Preparació:

1. Renteu els porros, traieu-ne la part verda i l’arrel i talleu-los a rodanxes. Tot seguit, bulliu-los  a foc viu en una paella amb mig got d’aigua, un raig d’oli i una mica de sal fins que l’aigua s’hagi evaporat gairebé del tot. Abaixeu el foc, tapeu la paella i continueu la cocció 15 minuts més fins que els porros estiguin molt tendres.

2. Afegiu a la paella dues cullerades d’oli d’oliva, els xiitake (que haureu tallat a rodanxes), un polsim de sal i una cullerada de vi blanc. Tapeu la paella i cuineu-ho tot a foc lent uns vuit minuts. Destapeu-la, apugeu el foc i continueu la cocció fins que el líquid s’hagi evaporat del tot i els xiitake s’hagin cuinat.

3. Preescalfeu el forn a 180 ºC.

4. Bateu els ous, la nata i la llet en un bol. Afegiu-hi la barreja de porros i xiitake i salpebreu-ho.

5. Estireu la pasta trencada en un motlle rodó (si pot ser, un motlle baix i amb les vores ondulades, com aquest) de manera que cobreixi el fons i les vores; si la pasta sobresurt del motlle, retalleu-ne la part que sobri i utilitzeu-la per fer miniquiches. Aboqueu el farciment al motlle i escampeu el formatge per sobre.

6. Poseu la quiche a la part superior del forn i enforneu-la durant 25 o 30 minuts fins que estigui daurada. Serviu-la calenta.

Bon profit!