mar 8 2011

Quiche de porro i xiitake

És oficial: sóc una piròmana involuntària. En els darrers tres mesos, he calat foc a casa tres vegades (no pas a tota la casa, eh!). L’últim cop va ser dissabte passat, quan feia la quiche que veieu a la fotografia. Encara que sembli mentida, vaig fer la meva petita foguera de Sant Joan dins del forn! Vaig enfornar la quiche i, tot d’una, va començar a sortir fum: s’estava cremant el paper de forn, vés quina cosa :| Definitivament, haig de comprar un altre motlle pla de silicona… i un extintor.

Allà on comprem les verdures, Can Perol, l’únic bolet que comercialitzen és el xiitake, un bolet molt gustós que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina. Un dia, fa molt temps, vaig fer una quiche de porro i formatge de cabra i ens va agradar moltíssim. Fa uns dies em van venir ganes de fer-ne una, però no tenir formatge de cabra. Ohhhh :( Com que sí que tenia porros i pasta trencada (també anomenada pasta brisa) que havia comprat fa poc, vaig pensar que podia substituir el formatge de cabra per xiitake. Ja, no és ben bé el mateix, però no es pot tenir tot, en aquesta vida! Em vaig basar en les receptes de smitten kitchen i Las recetas de glutoniana.

Quiche de porro i xiitake

Ingredients:

  • 250 g de porros (5 o 6 de grossos)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 5 o 6 xiitake, tallats a rodanxes
  • 50 ml de llet (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • 150 g de nata líquida (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • mig got d’aigua
  • 1 cullerada de vi blanc
  • 3 ous
  • 50 g de formatge gruyère ratllat
  • sal i pebre

Preparació:

1. Renteu els porros, traieu-ne la part verda i l’arrel i talleu-los a rodanxes. Tot seguit, bulliu-los  a foc viu en una paella amb mig got d’aigua, un raig d’oli i una mica de sal fins que l’aigua s’hagi evaporat gairebé del tot. Abaixeu el foc, tapeu la paella i continueu la cocció 15 minuts més fins que els porros estiguin molt tendres.

2. Afegiu a la paella dues cullerades d’oli d’oliva, els xiitake (que haureu tallat a rodanxes), un polsim de sal i una cullerada de vi blanc. Tapeu la paella i cuineu-ho tot a foc lent uns vuit minuts. Destapeu-la, apugeu el foc i continueu la cocció fins que el líquid s’hagi evaporat del tot i els xiitake s’hagin cuinat.

3. Preescalfeu el forn a 180 ºC.

4. Bateu els ous, la nata i la llet en un bol. Afegiu-hi la barreja de porros i xiitake i salpebreu-ho.

5. Estireu la pasta trencada en un motlle rodó (si pot ser, un motlle baix i amb les vores ondulades, com aquest) de manera que cobreixi el fons i les vores; si la pasta sobresurt del motlle, retalleu-ne la part que sobri i utilitzeu-la per fer miniquiches. Aboqueu el farciment al motlle i escampeu el formatge per sobre.

6. Poseu la quiche a la part superior del forn i enforneu-la durant 25 o 30 minuts fins que estigui daurada. Serviu-la calenta.

Bon profit!


jul 18 2009

Crema freda de pastanaga i préssec

Tenia uns préssecs a la nevera a punt de passar a millor vida; a més, avui ens han portat la comanda de Can Perol. Per tant, quan ahir al vespre vaig veure aquesta recepta al bloc La petita vegana, vaig decidir que ja sabia què dinaria avui. :)

Tot i que la combinació d’ingredients és curiosa, no dubteu a fer aquesta crema: és boníssima, de debò! I ara a l’estiu ve molt de gust menjar coses fresquetes, o sigui que em sembla que la repetiré ben sovint ;)

Crema freda de pastanaga i préssec

Ingredients (per a dues persones):

  • 1 ceba
  • 2 pastanagues grosses
  • 1 préssec
  • sal
  • nou moscada

Preparació:

1. Piqueu la ceba i talleu les pastanagues a trossets. Poseu-les en una cassola i enrossiu-les.

2. Quan siguin daurades, cobriu-les d’aigua i bulliu-les fins que estiguin toves. Tot seguit, peleu un préssec i afegiu-ne la meitat a les verdures.

3. Tritureu-ho tot amb la batedora i afegiu-hi una mica d’aigua fins que n’obtingueu una consistència cremosa. Afegiu-hi sal i nou moscada.

4. Deixeu refredar la crema a la nevera.

5. Serviu-la amb dauets de préssec.

Bon profit!


jun 5 2009

Tabule

Tabule

Ostres! Per primera vegada arribo a temps de participar a l’esdeveniment culinari mensual HEMC-34, que aquest mes es dedica a plats de l’Orient Mitjà i del Magrib ;)

Doncs sí; segons el Termcat, aquest plat típic del Líban no es diu tabulé, ni taboulé, ni tabbouleh. En català es diu tabule (que algú m’expliqui com es pronuncia això). ¬¬

En fi, ara que ve el bon temps, aquest plat ve moltíssim de gust. Jo el faig molt sovint a l’estiu; és molt fàcil de fer, és molt refrescant i l’endemà és encara més bo! Aquesta recepta me la van explicar fa molt de temps i des d’aleshores és l’única que faig. La gràcia és que, en comptes de coure el cuscús amb aigua, l’hidratem amb tomàquet triturat perquè n’agafi tot el gust. Mmmm! Encara en tenim una mica a la nevera; algú en vol? ;)

Tabule

Ingredients:

  • 250 g de cuscús
  • 300 g de tomàquets
  • 1 ceba
  • 1 cogombre
  • Mig pebrot vermell (petit)
  • 75 g d’olives sense pinyol
  • 1 llimona grossa
  • Un grapat de fulles de menta fresca
  • Oli
  • Sal

Preparació:
1. Escaldeu un minut els tomàquets en aigua bullint per poder pelar-los bé. Peleu-los, traieu-los les llavors (l’aigua no) i tritureu-los amb la batedora.

2. Poseu el cuscús en un bol i cobriu-lo amb els tomàquets triturats. Espremeu la llimona i aboqueu-ne el suc al bol. Afegiu-hi també un raig d’oli i un pessic de sal. Tot seguit, barregeu-ho tot bé. Tingueu en compte que no bullireu el cuscús, sinó que s’hidratarà amb el suc de tomàquet. Per tant, si veieu que al cap d’uns vint minuts el cuscús és molt sec, afegiu-hi una mica més de tomàquet triturat.

3. Piqueu la ceba, el cogombre, el pebrot i les olives. Jo ho faig per separat amb l’accessori de la batedora, a poca velocitat perquè no quedi triturat. És molt ràpid i tot queda molt ben picat. Aboqueu-ho tot al bol i torneu a barrejar.

4. Piqueu les fulles de menta (en aquest cas va més bé amb un ganivet ben esmolat), aboqueu-les al bol i barregeu-ho tot bé.

6. El pas més important: tasteu-ho! Potser voleu que tingui més gust de llimona, o trobeu que no hi ha prou fulles de menta (no us passeu, però sigueu generosos amb la menta: és una de les gràcies del plat!) ;) Quan tasteu el tabule i digueu «ohhhhhhhh, és boníssim!», ja el podeu posar a la nevera.

7. Deixeu-lo refredar tanta estona com pugueu (com a mínim una horeta); de fet, és més bo si us el mengeu l’endemà ;)

Bon profit!


ago 12 2007

Sopa de meló – Melon soup

Melon soup

Ara que (no) tinc temps, em dedico a proposar receptes per al GNOME Cookbook.

Potser penseu que la sopa de meló són unes postres, però no! És un primer plat fàcil de preparar, boníssim i refrescant. Jo faig servir meló “pell de gripau“, però suposo que podeu fer servir qualsevol tipus de meló. Normalment s’afegeixen encenalls de pernil salat a la sopa, però jo en faig una versió vegetariana (sense pernil), i ningú no es queixa :) Si sou vegans, només cal que utilitzeu nata i iogurts de soja; queda igual de bé (és com la cuino ara).

La foto és antiga i no és gaire bona, o sigui que ja miraré de reemplaçar-la un dia d’aquests.

Sopa de meló

Ingredients (per a 4 persones):

  • 1 kg de meló
  • 150 ml de nata líquida
  • 1 iogurt natural
  • pebre mòlt
  • sal
  • fulles de menta fresques

Preparació:

1. Peleu el meló i traieu-ne les llavors.

2.Separeu un parell de talls del meló i talleu-los a trossos, o feu-ne boletes. Deixeu-los a banda. Feu a trossos la resta del meló, poseu-lo en una batedora i afegiu-hi el iogurt i la nata. Bateu-ho bé.

3. Poseu la crema en un bol gran i assaoneu-la amb sal i pebre al gust. Deseu-la a la nevera fins al moment de servir-la.

4. Just abans de servir la sopa, aboqueu-la als plats i afegiu-hi unes quantes boletes (o trossos) de meló. Per a la versió no vegetariana, tireu-hi també uns quants encenalls de pernil salat; diuen que, si el poseu en el microones un parell de minuts, queda cruixent i bo (però jo mai no he posat pernil a la sopa, o sigui que, si després no és bo, no us queixeu, eh!). Decoreu-ho amb una mica de pebre i amb un parell de fulles de menta (també les podeu picar, si voleu).


In English

Another recipe for the GNOME Cookbook.

Despite what you may think, this is not a dessert but a starter! This soup is easy to prepare, delicious and refreshing. I use “piel de sapo” melon, which is big and heavy, and has a yellowish flesh, but you can use any type of melon -cantaloupe is just fine. Chopped prosciutto is usually added to the soup, but I’ve always prepared a veggie version and nobody has complained so far ;) The picture above is not great, so I’ll try to replace it… If you are vegan, just use soy milk cream and yoghurt; it works just as well (that’s how I cook it now).

Melon soup

 
Ingredients (4 servings): 

  • 1 kg melon
  • 150 ml milk cream
  • 1 natural yoghurt
  • ground pepper
  • salt
  • fresh mint leaves

Preparation

1. Peel the melon/melons and remove seeds.

2. Cut a couple of slices, chop them (or cut out balls from them) and put aside. Chop the rest of the flesh, place it in a blender and add the yoghurt and the milk cream. Mix well.

3. Place mixture in a large bowl and season with salt and ground pepper to taste. Put in the fridge until you want to serve it.

4. Just before serving, pour the soup into soup dishes and add in some melon balls/chunks. For the non-veggie version, add some chopped prosciutto too (you can heat it in the microwave for a couple of minutes until crunchy). Decorate with a sprinkle of ground pepper and the mint leaves.