mar 19 2011

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Quan vaig escriure aquest apunt, estava molt enfadada perquè havia sentit alguna cosa com «el primer fall del teu fill» en un anunci de televisió i em vaig desfogar aquí mateix, pim pam. Com que aquest tipus d’apunts pertanyen a la categoria Filologitis aguda i es mereixen entrades pròpies, n’he creat un apunt: «Filologitis 7. Va d’assegurances». Sort que després de l’ensurt vaig gaudir d’allò més amb la pizza que us presento avui!

Des que em van regalar la panificadora, fem la massa de pizza a casa: és molt més bona que la massa comprada i no cal patir per si caduca, perquè es fa el mateix dia. A més, com que la panificadora es pot programar, només cal recordar-te al migdia que vols menjar pizza per sopar: poses els ingredients a la panificadora, prems un botó i la maquineta fa la feina. Al vespre, només cal que estiris la massa, triïs els ingredients i cap al forn! Només tardes 20 minuts a tenir una pizza casolana i acabada de fer a taula.

De totes les receptes de massa de pizza que he fet, la que us presento tot seguit és la que més m’agrada: queda ben cruixent i amb un gust molt «autèntic». Està basada en una recepta que vaig veure fa temps al web Directo al paladar; no he sabut trobar-ne l’enllaç, però de tota manera no s’hi assembla gaire. Aprofito l’avinentesa per participar a l’esdeveniment culinari Hecho en mi cocina: aquest mes, l’amfitriona (la Irene, de Sabor impresión) ha decidit que el tema de l’esdeveniment sigui la pizza casolana, i tenint en compte que nosaltres fem pizza gairebé cada divendres, seria una pena no participar-hi!

Pizza de formatge de cabra i nous amb mel

Ingredients per a una pizza (nosaltres amb una en tenim prou per a tots dos):
Per a la massa:

  • 125 ml aigua
  • 15 ml oli d’oliva
  • 1 c. c. sal
  • 220 g farina de blat
  • 15 g maizena (3 c. s.)
  • 15 g farina integral
  • una mica de semolina (opcional)
  • 7 g llevat sec de forner (un sobre i mig) 

Per a la pizza:

  • 200 g tomàquet triturat
  • 1 mozzarella de búfala
  • 7 o 8 nous
  • 2 talls de formatge de cabra en rotlle
  • mel
  • orenga

Preparació de la base de la pizza:

1. Afegiu els ingredients, per ordre, al recipient de la panificadora. Engegueu-la amb el programa de masses (a la Moulinex, l’11).

2. Quan acabi el programa, traieu la massa de la panificadora i feu-ne una bola.

3. Escampeu una mica de farina i de semolina a la superfície de treball. D’aquesta manera, la massa no s’enganxarà i tindrà aquest acabat rústic que tant ens agrada. Us recomano que treballeu la massa directament a sobre d’un tros de paper de forn, que serà el mateix que després posareu al forn. La pizza queda més cruixent si utilitzem paper de forn que no pas si fem servir una safata de silicona.

4. Estireu bé la massa a la superfície on heu escampat la farina i la semolina: primer feu-ho amb les mans, aixafant bé la massa, i després utilitzeu un corró perquè la pizza quedi ben plana.

Preparació de la pizza:

1. Escalfeu el forn a 240 ºC. Poseu la massa de pizza (amb el paper de forn) a la safata normal d’enfornar (no a la reixada).

2. Coleu el tomàquet triturat perquè no sigui tan aigualit, així evitareu que s’estovi la massa. Amb una cullera, escampeu-lo per tota la superfície de la base (vigileu de deixar un marge al voltant).

3. Talleu la mozzarella a rodanxes, talleu les rodanxes per la meitat i poseu-les al damunt del tomàquet.

4. Col·loqueu els talls de formatge de cabra al centre de la pizza i les nous, per tot el voltant.

5. Poseu un rajolí de mel a sobre de cada tall de formatge de cabra i per tota la pizza.

6. Poseu la pizza a la part de baix del forn i coeu-la-hi durant 10-15 minuts amb calor a dalt i a baix.

Bon profit!

Pizza de formatge de cabra i nous


mar 8 2011

Quiche de porro i xiitake

És oficial: sóc una piròmana involuntària. En els darrers tres mesos, he calat foc a casa tres vegades (no pas a tota la casa, eh!). L’últim cop va ser dissabte passat, quan feia la quiche que veieu a la fotografia. Encara que sembli mentida, vaig fer la meva petita foguera de Sant Joan dins del forn! Vaig enfornar la quiche i, tot d’una, va començar a sortir fum: s’estava cremant el paper de forn, vés quina cosa :| Definitivament, haig de comprar un altre motlle pla de silicona… i un extintor.

Allà on comprem les verdures, Can Perol, l’únic bolet que comercialitzen és el xiitake, un bolet molt gustós que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina. Un dia, fa molt temps, vaig fer una quiche de porro i formatge de cabra i ens va agradar moltíssim. Fa uns dies em van venir ganes de fer-ne una, però no tenir formatge de cabra. Ohhhh :( Com que sí que tenia porros i pasta trencada (també anomenada pasta brisa) que havia comprat fa poc, vaig pensar que podia substituir el formatge de cabra per xiitake. Ja, no és ben bé el mateix, però no es pot tenir tot, en aquesta vida! Em vaig basar en les receptes de smitten kitchen i Las recetas de glutoniana.

Quiche de porro i xiitake

Ingredients:

  • 250 g de porros (5 o 6 de grossos)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 5 o 6 xiitake, tallats a rodanxes
  • 50 ml de llet (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • 150 g de nata líquida (jo en vaig fer servir de vegetal)
  • mig got d’aigua
  • 1 cullerada de vi blanc
  • 3 ous
  • 50 g de formatge gruyère ratllat
  • sal i pebre

Preparació:

1. Renteu els porros, traieu-ne la part verda i l’arrel i talleu-los a rodanxes. Tot seguit, bulliu-los  a foc viu en una paella amb mig got d’aigua, un raig d’oli i una mica de sal fins que l’aigua s’hagi evaporat gairebé del tot. Abaixeu el foc, tapeu la paella i continueu la cocció 15 minuts més fins que els porros estiguin molt tendres.

2. Afegiu a la paella dues cullerades d’oli d’oliva, els xiitake (que haureu tallat a rodanxes), un polsim de sal i una cullerada de vi blanc. Tapeu la paella i cuineu-ho tot a foc lent uns vuit minuts. Destapeu-la, apugeu el foc i continueu la cocció fins que el líquid s’hagi evaporat del tot i els xiitake s’hagin cuinat.

3. Preescalfeu el forn a 180 ºC.

4. Bateu els ous, la nata i la llet en un bol. Afegiu-hi la barreja de porros i xiitake i salpebreu-ho.

5. Estireu la pasta trencada en un motlle rodó (si pot ser, un motlle baix i amb les vores ondulades, com aquest) de manera que cobreixi el fons i les vores; si la pasta sobresurt del motlle, retalleu-ne la part que sobri i utilitzeu-la per fer miniquiches. Aboqueu el farciment al motlle i escampeu el formatge per sobre.

6. Poseu la quiche a la part superior del forn i enforneu-la durant 25 o 30 minuts fins que estigui daurada. Serviu-la calenta.

Bon profit!


jul 18 2009

Crema freda de pastanaga i préssec

Tenia uns préssecs a la nevera a punt de passar a millor vida; a més, avui ens han portat la comanda de Can Perol. Per tant, quan ahir al vespre vaig veure aquesta recepta al bloc La petita vegana, vaig decidir que ja sabia què dinaria avui. :)

Tot i que la combinació d’ingredients és curiosa, no dubteu a fer aquesta crema: és boníssima, de debò! I ara a l’estiu ve molt de gust menjar coses fresquetes, o sigui que em sembla que la repetiré ben sovint ;)

Crema freda de pastanaga i préssec

Ingredients (per a dues persones):

  • 1 ceba
  • 2 pastanagues grosses
  • 1 préssec
  • sal
  • nou moscada

Preparació:

1. Piqueu la ceba i talleu les pastanagues a trossets. Poseu-les en una cassola i enrossiu-les.

2. Quan siguin daurades, cobriu-les d’aigua i bulliu-les fins que estiguin toves. Tot seguit, peleu un préssec i afegiu-ne la meitat a les verdures.

3. Tritureu-ho tot amb la batedora i afegiu-hi una mica d’aigua fins que n’obtingueu una consistència cremosa. Afegiu-hi sal i nou moscada.

4. Deixeu refredar la crema a la nevera.

5. Serviu-la amb dauets de préssec.

Bon profit!


jun 5 2009

Tabule

Tabule

Ostres! Per primera vegada arribo a temps de participar a l’esdeveniment culinari mensual HEMC-34, que aquest mes es dedica a plats de l’Orient Mitjà i del Magrib ;)

Doncs sí; segons el Termcat, aquest plat típic del Líban no es diu tabulé, ni taboulé, ni tabbouleh. En català es diu tabule (que algú m’expliqui com es pronuncia això). ¬¬

En fi, ara que ve el bon temps, aquest plat ve moltíssim de gust. Jo el faig molt sovint a l’estiu; és molt fàcil de fer, és molt refrescant i l’endemà és encara més bo! Aquesta recepta me la van explicar fa molt de temps i des d’aleshores és l’única que faig. La gràcia és que, en comptes de coure el cuscús amb aigua, l’hidratem amb tomàquet triturat perquè n’agafi tot el gust. Mmmm! Encara en tenim una mica a la nevera; algú en vol? ;)

Tabule

Ingredients:

  • 250 g de cuscús
  • 300 g de tomàquets
  • 1 ceba
  • 1 cogombre
  • Mig pebrot vermell (petit)
  • 75 g d’olives sense pinyol
  • 1 llimona grossa
  • Un grapat de fulles de menta fresca
  • Oli
  • Sal

Preparació:
1. Escaldeu un minut els tomàquets en aigua bullint per poder pelar-los bé. Peleu-los, traieu-los les llavors (l’aigua no) i tritureu-los amb la batedora.

2. Poseu el cuscús en un bol i cobriu-lo amb els tomàquets triturats. Espremeu la llimona i aboqueu-ne el suc al bol. Afegiu-hi també un raig d’oli i un pessic de sal. Tot seguit, barregeu-ho tot bé. Tingueu en compte que no bullireu el cuscús, sinó que s’hidratarà amb el suc de tomàquet. Per tant, si veieu que al cap d’uns vint minuts el cuscús és molt sec, afegiu-hi una mica més de tomàquet triturat.

3. Piqueu la ceba, el cogombre, el pebrot i les olives. Jo ho faig per separat amb l’accessori de la batedora, a poca velocitat perquè no quedi triturat. És molt ràpid i tot queda molt ben picat. Aboqueu-ho tot al bol i torneu a barrejar.

4. Piqueu les fulles de menta (en aquest cas va més bé amb un ganivet ben esmolat), aboqueu-les al bol i barregeu-ho tot bé.

6. El pas més important: tasteu-ho! Potser voleu que tingui més gust de llimona, o trobeu que no hi ha prou fulles de menta (no us passeu, però sigueu generosos amb la menta: és una de les gràcies del plat!) ;) Quan tasteu el tabule i digueu «ohhhhhhhh, és boníssim!», ja el podeu posar a la nevera.

7. Deixeu-lo refredar tanta estona com pugueu (com a mínim una horeta); de fet, és més bo si us el mengeu l’endemà ;)

Bon profit!


jun 5 2009

Hamburguesa de civada

Hamburguesa d'avena

A mi no m’havia agadat mai gaire la carn… potser per això tampoc no m’atrauen les hamburgueses vegetals que, d’altra banda, són molt indicades per substituir la vianda en entrepans de pícnic, per exemple.

Tanmateix, fa poc vaig fer aquestes hamburgueses de civada (també anomenada avena) que es va inventar la meva amiga Vane, i haig de dir que són boníssimes! És la primera vegada que unes hamburgueses m’agraden de debò! Molt més bones que les comprades i, esclar, molt més econòmiques :) No espereu de trobar-hi gust de carn, perquè no en tenen. Potser és per això que a mi m’agraden tant… Amb pa casolà de cereals acabat de fer i una mica de tomàquet són delicioses; de ben segur que les repetiré moltíssimes vegades  :)

Hamburguesa de civada

Ingredients:

  • flocs de civada (aprox. 2 cullerades soperes per hamburguesa)
  • un tros de pebrot (totalment a ull)
  • un tros de ceba (totalment a ull)
  • pa ratllat
  • all
  • julivert
  • llet vegetal (en el meu cas, de soja)
  • sal

Preparació:

1. Poseu els flocs de civada en un bol i tireu-hi un raig de llet. No cal tirar-n’hi gaire; només prou per remullar els flocs.

2. Daureu la ceba, el pebrot i l’all.

3. Quan s’hagin daurat, afegiu-los als flocs d’avena; barregeu-ho tot bé. Piqueu una mica de julivert, afegiu-lo al bol, tireu-hi un polsim de sal i torneu a barrejar-ho tot.

4. Aneu abocant pa ratllat al bol i barregeu, haureu d’afegir pa ratllat fins que pugueu agafar un tros de massa sense que sigui massa enganxosa.

5. Formeu boles amb la massa i aixafeu-les amb les mans per donar-los forma d’hamburguesa.

6. Fregiu-les amb una mica d’oli.

Bon profit!