La «canción del internauta»

Fent tombs per la xarxa (però no perdent el temps, eh! maaaai) he anat a parar al bloc del Carlos, un noi que vaig conèixer a la GUADEC 2006.

I, mentre em passejava pel seu bloc, m’he trobat amb una divertidíssima versió que ha fet de la Canción del pirata de José de Espronceda. El poema original sempre m’ha agradat molt -de fet, deu ser l’únic poema en castellà que em sé de memòria-; i la veritat és que aquesta versió del Carlos està molt i molt aconseguida!

Us la deixo aquí, aviam si rieu tant com jo 😀

La canción del internauta

En un CD que no anda,
con un serial que no cuela,
la instalación se cancela,
puto Windows malandrín.

Versión pirata me instalan
con el CD de un amigo,
y deja el PC jodido
corriendo un bucle sin fin.

En cuanto le doy candela,
el sistema va muy lento,
y en que abro un documento
salta la pantalla azul.

Aparece un clip de plata
tomando forma de copa,
«¿Tiene usted la mano zopa
o es un puto gandul?»

Navega, amigo mío
sin temor,
que un correo te reenvío;
ábrelo ya sin tardanza,
es un virus, en venganza
porque eres un mamón.

Webs inglesas
aprovecho
y cosecho
deuvedés.
Fake jodido,
qué cabrones,
son versiones
en finés.

Que es el porno mi tesoro,
siempre tiene prioridad,
mi ley, grabarlo sin tiento,
mi única meta, bajar.

Ellos siguen dando guerra
con sus leyes
y hay alguna web que cierra;
de la RIAA yo me río
y a la SGAE desafío,
de la red somos los reyes.

Aunque haya
larga espera,
aunque ardiera
el monitor;
desfragmenta
y yo aprovecho,
miro al techo
y al cursor.

Que es el porno mi tesoro,
siempre tiene prioridad,
mi ley, grabarlo sin tiento,
mi única meta, bajar.

A la voz de “¡jefe viene!”
es de ver,
toda mula se detiene,
“Boss key” corren a pulsar;
y cuando le ven marchar
ya la vuelven a poner.

Darme baja
he querido,
me han pedido
un dineral;
considero
con tristeza
tal vileza
contractual.

Que es el porno mi tesoro,
siempre tiene prioridad,
mi ley, grabarlo sin tiento,
mi única meta, bajar.

Si en el Counter me das muerte,
camper mío,
hoy me ha dejado la suerte,
tengo un ping de puta pena,
tan pronto cambie la escena
verás; el último río.Si me caigo,
la partida
de mi vida
ya perdí.
Qué tarugo,
sólo grabo
cuando acabo
y al salir.

Que es el porno mi tesoro,
siempre tiene prioridad,
mi ley, grabarlo sin tiento,
mi única meta, bajar.

Mi botín es el mejor,
cederrones,
con programas de valor,
películas y sonidos
episodios emitidos
en raras televisiones.

Pongo el freno
un momento
de mi atento
navegar;
lleno el termo,
doy bocado,
un meado
y a jugar.

Que es el porno mi tesoro,
siempre tiene prioridad,
mi ley, grabarlo sin tiento,
mi única meta, bajar.

Bloc Punto y aparte

Categories
Miscel·lània Programari i tecnologia

Google de xocolata

 

google de xocolata

L’havia de posar 😛 Jo no celebro mai Sant Valentí; a Catalunya ja tenim Sant Jordi, que és més nostrat i una mica -només una mica- menys comercial…

Però, l’altre dia, vaig anar a fer una cerca a Google i em vaig trobar amb aquest logo tan llaminer. En aquell moment no el vaig penjar al bloc perquè me’n vaig oblidar (qui, jooo? oblidar-me de fer alguna cosa??? déu me’n guard!), però és que… els qui em coneixeu ja sabeu que sóc incapaç de resistir-me a la xocolata! xD O sigui que ara que me n’he recordat, no ho he pogut evitar. Ha “caigut” (o més aviat ha “pujat”) tot solet!

Categories
Miscel·lània

un ram de locura!

un ram de flors... de locura!

Doncs sí, ja tinc un quart de segle. I ara veig gent més jove que jo per tot arreu! Buu…. Mai no he tingut cap “crisi” en fer anys, però és que… només em queda un any de carnet jove! “Però tu no pateixis, que sempre et quedarà el +25!”, em diuen. El +25? Jo crec que el carnet +25 encara deprimeix més. És com dir-te: “ei, que ja no ets jove, ara ja no pots tenir el carnet jove, però com a consol et donem aquest en què queda claríssim que en tens MÉS de 25, elis elis, iaiona!” Poca conya, gent, que… quan se t’acaba el carnet +25, quin és el següent carnet que et donen per aconseguir descomptes? Sí senyor, la targeta Or o com se digui, és a dir, la dels jubilats!

Total, que tenir el carnet +25 és com dir “d’aquí a l’inserso, nois!”…

De tota manera, em va fer molta il·lusió fer 25 anys. En Gil em va venir a buscar a la feina per sorpresa, em va portar a sopar a una pizzeria boníssima de Girona on NO vam menjar amanida de formatge de cabra (ejem… no en faré cap comentari) i em va regalar -entre altres coses- aquest impressionant ram de flors que em va fer somriure d’orella a orella ^___________^ GUAPO!!

Categories
Miscel·lània

Benvinguts

… i tornem-hi. Després d’un llarg període d’inactivitat, torno a intentar posar en marxa el bloc. Com podeu comprovar, he canviat el disseny totalment… De moment estic fent proves (i veig que la meitat de coses no funcionen) U_U