jul 30 2009

Macrofotografia d’estar per casa (meva)

Macrofotografia

La meva càmera és una d’aquelles que s’anomenen pont; és a dir, càmeres compactes que, malgrat no tenir la possibilitat d’intercanviar-ne els objectius, ofereix funcions força avançades com ara el desament en format RAW o l’enfocament manual. Aquest tipus de càmeres s’adrecen a aquells usuaris que encara no s’atreveixen a fer el salt al món de les rèflex digitals però volen tenir més control del que ofereixen les compactes.

Jo fa més de dos anys que tinc una Panasonic Lumix DMC-FZ50 i, tot i que ja penso a comprar-me una rèflex en un futur no gaire llunyà (espero), n’estic molt contenta. Té unes característiques molt atractives tenint en compte que no es tracta d’una rèflex: un objectiu Leica (sinònim de qualitat), anelles per controlar el zoom i l’enfocament, zoom de 12 augments, dues rodetes diferents per controlar la velocitat d’obturació i l’obertura focal….

Els qui llegiu aquest bloc de tant en tant sabeu que m’agrada molt cuinar. I que m’agrada fer fotos dels plats que cuino per posar-les aquí al bloc amb les receptes. Doncs bé, tot i que sóc una fotògrafa força mediocre, darrerament m’he adonat que la funció d’enfocament macro de la Lumix és una mica justeta; sobretot, quan vull aconseguir un efecte de bokeh (desenfocament). També tenia aquesta sensació quan volia fer fotografies de fauna i de flora, cosa que passa força sovint ;)

Tanmateix, un dels punts forts d’aquesta càmera és que, com que l’objectiu fa 55 mm de diàmetre, admet determinats filtres i òptiques. Així, doncs, he comprat una òptica macro: la Raynox DCR-50. És una òptica assequible (jo en vaig pagar una mica menys de 50 €) que es pot utilitzar en càmeres amb objectius de 52 a 67 mm de diàmetre (amb un adaptador universal que inclou) i que ofereix bons resultats.

Aquest matí he sortit al pati de casa i he fet unes quantes proves amb l’òptica; les fotos que hi ha al començament d’aquest apunt són una mostra de la sessió fotogràfica matinera de fauna i flora, hehe

Tenint en compte que sóc una aficionada, que és el primer cop que he utilitzat l’òptica i que he hagut de fer totes les fotografies a pols perquè se’m va trencar el trípode, els resultats són força interessants, no? :)

http://en.wikipedia.org/wiki/Panasonic_Lumix_DMC-FZ50

jul 18 2008

L’últim MATÍ

Avui és el primer matí que em llevo a casa després de tornar de Turquia. I és un dia gris. Perquè és l’últim MATÍ amb majúscules. És l’últim matí que Antoni Basses diu “Bon dia, són les 7″. L’últim matí que ens regala les seves entrevistes punyents, la seva indignació culer quan el Barça juga malament -i la seva eufòria quan ho fa bé-, les seves actuals i rigoroses notícies, les mítiques tertúlies matineres… El millor locutor de Catalunya no té pèls a la llengua; potser per això fa nosa a alguns.

Gràcies,sr. Basses, per aquests 14 anys. Molta sort.


set 28 2007

Abraceu-me, que sóc vegetariana… – Hug me, I’m a vegetarian…

…més o menys.

De fet, oficialment ja fa un parell d’anys que no ho sóc, perquè menjo peix per prescripció mèdica. I, des de fa uns tres mesos, se suposa que també menjo carn (tot i que diria que ‘he menjat, umm, quatre o cinc vegades). Però la veritat és que sóc vegetariana a temps parcial; sempre que puc, tiro cap a les verdures.

En Davyd Madeley diu que avui és el dia oficial de fer una abraçada a un vegetarià.  Va, abraceu-me… M’ho mereixo, no? Ni que sigui perquè, durant 8 anys, sí que vaig ser vegetariana a temps complet ;)

Abraçades als vegetarians ^^

…more or less.

In fact, I’m not a vegetarian anymore; I started eating fish (medical prescription) a couple of years ago. And I have been supposedly eating meat for about 3 months (although I guess I’ve actually eaten meat like, err, 4 or 5 times). But the truth is that I am a part-time veggie; whenever I can (that is, usually), I eat vegetables instead of fish (let alone meat).

Davyd Madeley says that today is International ‘Hug a Vegetarian’ Day.  Oh come on, please hug me… Don’t I deserve it? Even if it’s only because I was a full-time veggie for 8 years… ;)
Hugs to vegetarians out there ^^


set 17 2007

1001 llibres que s’han de llegir abans de morir

He trobat una llista dels 1001 llibres que s’han de llegir abans de morir. La llista inclou llibres d’autors de totes les èpoques; des d’autors contemporanis (del darrer segle) com Saramago, Murakami, Amélie Nothomb, Paulo Coelho, Antonio Tabucchi, Isabel Allende, Umberto Eco, George Orwell… fins a autors clàssics com ara Conan Doyle, Dickens (1800), Jonathan Swift (1700), Cervantes i Isop (pre-1700).

La llista és feta per un anglòfon i és, òbviament, força subjectiva (i sense representació catalana, és clar). De tota manera, si vull llegir-me els 1001 llibres, ja puc afanyar-me: de tots els llibres que hi ha, me n’he llegit aproximadament una vintena (una trentena, a tot estirar)!

I came across a list of the 1001 books you must read before you die. The list includes authors from the 21th (and 20th) century, such as  Saramago, Murakami, Amélie Nothomb, Paulo Coelho, Antonio Tabucchi, Isabel Allende, Umberto Eco, George Orwell… as well as classic authors like Conan Doyle, Dickens (1800), Jonathan Swift (1700), Cervantes and Isop (pre-1700).

The list is written by an English speaker, and is, obviously, quite subjective -and, of course, there aren’t any books written by Catalan authors. Anyway, if I intend to read all 1001 books before dying, I’ll have to hurry: I’ve only read about two dozens of the books that appear on the list!


set 14 2007

Sílvia Miranda, llicenciada en Traducció i interpretació – Sílvia Miranda, Bachelor’s degree in Translation and Interpreting

Em complau anunciar-vos solemnement que…. PER FI HE ACABAT LA CARRERA!!!

Acabo de mirar les notes dels  darrers exàmens i tinc dos notables, o sigui que ja he superat els 300 crèdits de la carrera! Ueeee!  He trigat molts més anys dels que m’esperava, però val a dir que tenia excusa; preferiria no tenir problemes de salut, i haver acabar la carrera quan tocava, però què hi farem. Hi ha coses que no les decidim nosaltres…

En tot cas, ara m’haig d’esperar que es tanquin les actes cap a finals de setembre, i ja podré anar a secretaria i demanar orgullosament -previ pagament d’uns 150€, és clar- el resguard que certifica que sóc llicenciada en traducció; ep, i amb dues llengües C, que queda força bé xD

Un cop tingui el resguard hauré de fer voltes i voltes i voltes (com els Teletubbies) i suposo que, un dia o altre, aconseguiré l’homologació que m’acreditarà com a traductora jurídica.

Faria un pastís per celebrar-ho, llàstima que se m’ha espatllat el forn….

I’m pleased to announce that… I FINALLY FINISHED MY DEGREE IN TRANSLATION AND INTERPRETING!

I just checked my last exams’ marks and I’ve passed them, so it’s over! After years and years of suffering (well, I’m exaggerating :P ), I’ll finally get my Bachelor degree in Translating and Interpreting! It’s taken much longer than I expected, but well, I had an excuse; I wish I didn’t have a rheumatic disease, but well, that’s life…

Once I get my provisional little paper -after paying some 150€, of course- stating that I’m an official translator, I’ll have to go here and there for months, showing my diplomas and things, and I will eventually become an  official sworn translator. Hope so, anyway!