jul 18 2008

L’últim MATÍ

Avui és el primer matí que em llevo a casa després de tornar de Turquia. I és un dia gris. Perquè és l’últim MATÍ amb majúscules. És l’últim matí que Antoni Basses diu “Bon dia, són les 7″. L’últim matí que ens regala les seves entrevistes punyents, la seva indignació culer quan el Barça juga malament -i la seva eufòria quan ho fa bé-, les seves actuals i rigoroses notícies, les mítiques tertúlies matineres… El millor locutor de Catalunya no té pèls a la llengua; potser per això fa nosa a alguns.

Gràcies,sr. Basses, per aquests 14 anys. Molta sort.


ago 14 2007

Esquerrana d’esquerres

Left Handers DayJo en sóc. D’esquerrana, i d’esquerres.

Es veu que avui (l’avui que s’ha acabat fa un parell d’hores i escaig) era el Dia Mundial dels esquerrans. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però he anat a fer un cop d’ull a la pàgina web i m’he sorprès; mai no m’havia adonat de quants desavantatges tenim els esquerrans (un 12% de la població)…

Una mica d’història…

Tradicionalment estava molt mal vist ser esquerrà (una mica com ser d’esquerres). Com a conseqüència, als esquerrans sempre se’ns ha maltractat molt lingüísticament. Si cerquem l’etimologia d’esquerre al Diccionari de l’Encicliopèdia, trobem que és d’origen preromà, d’un mot ibèric, esku ‘mà’, i un adj. semblant a okerr ‘tort, defectuós’. Gràcies… ¬¬ També hi ha moltes supersticions que es refereixen a l’esquerra com una cosa negativa: llevar-se amb el peu esquerre = començar malament el dia.

La meva mare era esquerrana, però a escola la van obligar a aprendre a fer servir la mà dreta. Als franquistes no els va servir de gaire, però, perquè això deu ser genètic: un dels meus germans i jo també som esquerrans. I d’esquerres.

Avui: problemes…

Avui dia, els esquerrans ja no som considerats un zero a l’esquerra; ja no se’ns tracta com si tinguéssim una discapacitat. Malgrat tot, la societat no està del tot adaptada a es necessitats dels esquerrans. Aparells tan comuns com les tisores, el ratolí de l’ordinador, els cinturons, la Nokia 770 (digueu-me friki)… estan pensats per a dretans. En alguns casos, no n’existeix versió per a esquerrans; i, quan n’hi ha, és difícil trobar un lloc on aconseguir-la; això sovint dificulta les nostres tasques domèstiques.

Altres problemes menys coneguts? Els esquerrans tendim a perdre’ns més sovint perquè tenim problemes amb les direccions nord-sud-est-oest. Ahhh, ja deia jo que hi havia d’haver algun motiu de pes per tenir un sentit de l’orientació tan rematadament dolent! És perquè sóc esquerrana…. (apa, ja tinc excusa) :P Un altre: els esquerrans pintem les parets d’esquerra a dreta, i no a l’inrevés (quan ens trobem amb un dretà, “xoquem”). Més? Quan ens donen el canvi en una botiga, sempre ens fem un embolic i, de vegades, les monedes cauen; segurament, això és perquè la persona que despatxa pensa, inconscientment, que agafarem les monedes amb la mà dreta. Igual que quan fem petons a una persona, ens emboliquem i acabem fent-li un petó d’esquimal (és a dir, freguem els nassos) o, encara pitjor, li plantem un petó als morros.

Podria continuar amb un llarg etcètera de problemes que ens fan sentir com una complets beneits (i que avui he entès que no són culpa nostra, sinó de la no-adaptació de la societat a la nostra realitat), però potser tampoc no cal, oi?

…però si som bons, som bons xD

Total, el quid de la qüestió és que els esquerrans som més intel·ligents (hi ha molts més superdotats esquerrans que no pas dretans), més creatius, som més capaços de dibuixar mentalment figures tridimensionals, som més guapos (um, això potser ja no, eh!)…

En definitiva: sóc esquerrana i d’esquerres. Potser la societat em maltracta pel fet de ser-ho (igual que pel fet de ser dona i de nació oprimida, com la MMM, però això no ve al cas), però forma part de mi. I ja m’està bé.


jul 4 2007

Foc zero

«Fa 400.000 anys vam aprendre a fer foc. Ja és hora d’aprendre a no fer-ne».

Incendi a Mont-roig del Camp. Incendi a Navàs. Com cada any, amb les ulleres de sol, la crema protectora i els parasols, arriba la trista campanya d’incendis.

Malauradament, els nostres fills potser ja no tindran la possibilitat de ser tan egoistes com nosaltres, perquè ja no quedaran boscos per cremar.

No costa tant anar una mica amb compte. Dic jo…


jul 4 2007

Filologitis 1. El català de TV3

A mi, que m’expliquin qui fa el procés de selecció de personal a TV3. Se suposa que és la televisió dels catalans; que, entre d’altres coses, la seva missió és informar i educar (culturitzar) els ciutadans. Tenen uns manuals d’estil que tothom que hi treballa s’ha d’aprendre de memòria.

Aleshores, com és que parlen tan malament??? En teoria, el programa on millor haurien de parlar és el Telenotícies,oi? Doncs hi diuen bestieses com aquestes:

  • «…les botigues del petit comerç no han obert perquè no els hi surt rentable»
    Aquest “hi” només s’hauria d’utilitzar en un registre oral i col·loquial (no pas en un telenotícies). Però em fa molta més ràbia el “rentable” que tot sovint utilitzen. D’on el treuen, aquest “rentable”? De “rentar”? Que potser no saben que una botiga no renta (encara que sigui de roba) sinó que rendeix (i, per tant, és rendible i no pas rentable)?
  • «…trobar vivenda és cada cop més difícil»
    Quina mania amb les vivendes amunt i avall! Després de 10 anys de bombolla immobiliària, ningú no ha dit als periodistes que vivenda és un barbarisme que cal substituir pel mot habitatge?
  • «…fan 4 viatges a l’any al Iemen, és a dir, envien al voltant de 70 persones.»
    A on? En tot cas, hi envien al voltant de 70 persones… En català tenim uns pronoms febles que són fantàstics per a substituir complements. Potser que els fem servir!
  • de la que parlarem ara…»
    Emm, això s’estudia a l’ESO… De què o de la qual, però mai de la que!
  • «…el que sí han demostrat…»
    En català, cal afegir-hi “que”: «sí que han demostrat».
  • …Esquerra s’ha mostrat decepcionada…» Apa, més barbarismes… Més aviat s’ha mostrat decebuda!

Totes aquestes faltes les he sentit en una setmana (i sense parar-hi una atenció especial), al Telenotícies Migdia i al Telenotícies Vespre. Com hem de pretendre que la gent sàpiga escriure, si ni tan sols els periodistes no són capaços de revisar les notícies abans d’oferir-les als espectadors?

Això també em fa demanar-me on són els correctors i els assessors lingüístics. Jo em plantejava la possibilitat de fer un postgrau de correcció lingüística quan acabés la carrera ,però veig que no tindria gaire sortida (pel que veig, no en deuen contractar, de correctors…) ¬¬ En fi…


jun 19 2007

Com de burro pot arribar a ser George Bush?

A partir de l’apunt d’en Xavi Ivars «Alguns iankis són burros de veres», on un vídeo demostrava que alguns americans realment no tenen gens ni mica de cultura (i que no tenen ni idea de geografia), he trobat aquest altre vídeo, divertidíssim, d’una conversa fictícia entre George Bush i Condoleeza Rice. El millor (o pitjor) del cas és que me’ls imagino de veres tenint una conversa de besucs com aquesta!

És ben bé que alguns ianquis són burros de veres, però el seu president és, de fet, qui dóna més exemple (=el més burro de tots)… Mireu, mireu (o més aviat escolteu)!