[des]enfocada

Fa setmanes vaig veure per primer cop la sèrie de la BBC “Caminant entre dinosaures”. Abans que la fessin a TV3 no n’havia sentit a parlar mai, però em va semblar una sèrie tan pedagògica com entretinguda.

Quan em vaig assabentar que n’havien fet un espectacle i que el farien a Barcelona, de seguida vaig pensar que el volia veure.

Dit i fet: ahir vam anar a veure l’espectacle al Palau Sant Jordi. I em va encantar. És apte per a tots els públics, el fan en català (el presenta en Jordi Díaz) i és molt espectacular, divertit i pedagògic.

Si us afanyeu, encara hi sou a temps Hi ha una sessió avui a dos quarts de nou del vespre i una altra demà al migdia.

Avui el Google ens dóna la benvinguda amb aquest logotip, que jo trobo maquíssim:

Potser és hora que tots comencem a prendre consciència que els diners no ho poden comprar tot; que els humans, a còpia d’enganyar la naturalesa, cada vegada vivim més anys, però som tan egoistes que escurcem la vida del nostre planeta, la nostra llar, la de tothom, la d’aquells que han d’arribar quan nosaltres ja no hi siguem.

Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos un parell de recursos que fan reflexionar:

The story of stuff (La història de les coses). En aquest vídeo s’explica quin cost té el consumisme exagerat que es practica actualment als països desenvolupats i fa reflexionar sobre la cultura «d’ún sol ús» (utilitzar i llençar). Quin preu té la nostra comoditat (per als altres, per al planeta i per a nosaltres mateixos)?

Vídeo en anglès |  Vídeo en espanyol

No Impact Project. En Colin Beavan i la seva família es van proposar de viure durant un any intentant que el seu estil de vida no tingués cap impacte en la Terra. Van deixar de fer servir transports amb motor, van deixar de comprar productes importats, van deixar d’utilitzar aparells electrònics (llevat del portàtil, em sembla, que el carregaven amb energia solar), van deixar de fer servir paper de vàter, van… Un moment: què??? Un any sense paper de vàter? Doncs sí. Quanta gent al món no es pot permetre de comprar paper de vàter? Al web “No impact project” ens proposen de fer l’experiment que va donar a conèixer en Colin Beavan durant una setmana (noooo, no cal que deixeu de fer servir el paper higiènic). L’objectiu és reflexionar sobre el nostre estil de vida, i pensar si hi podem fer algun canvi per reduir la nostra petjada ecològica. Encara que no vulgueu fer l’experiment, val la pena de fer un cop d’ull al lloc web.

“Home” és un documental d’una bellesa colpidora i d’una contundència flagrant.

La humanitat fa només 200.000 anys que existeix i ja ha trencat l’equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució del planeta. Amb l’objectiu de sacsejar algunes (espero que moltes) consciències, Yann Arthur-Bertrand ens convida a fer una passejada aèria per més de cinquanta països en un documental que conté imatges meravelloses de l’espectacular herència que ens van deixar els nostres avantpassats i que, llevat que hi fem alguna cosa, desapareixerà en pocs anys.

És massa tard per ser pessimistes. No ens queden gaire més de deu anys per invertir la tendència destructora dels darrers anys però com diu la cançó de Sau, “això es pot salvar”. Cal que tots plegats prenguem consciència que la Terra no és nostra, no podem fer tot el que ens vingui de gust a qualsevol preu. És cosa de tothom.

El dia 5 de juny, dia mundial del medi ambient, el canal 33 va emetre el documental. Fins el dia 12 de juny el podeu veure al web de 3alacarta: Home. També el podeu veure en anglès durant els propers dies al canal que el projecte té a YouTube: Home (en anglès).