abr 22 2010

Dia de la Terra

Avui el Google ens dóna la benvinguda amb aquest logotip, que jo trobo maquíssim:

Logotip del Dia de la Terra

Potser és hora que tots comencem a prendre consciència que els diners no ho poden comprar tot; que els humans, a còpia d’enganyar la naturalesa, cada vegada vivim més anys, però som tan egoistes que escurcem la vida del nostre planeta, la nostra llar, la de tothom, la d’aquells que han d’arribar quan nosaltres ja no hi siguem.

Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos un parell de recursos que fan reflexionar:

The story of stuff (La història de les coses). En aquest vídeo s’explica quin cost té el consumisme exagerat que es practica actualment als països desenvolupats i fa reflexionar sobre la cultura «d’ún sol ús» (utilitzar i llençar). Quin preu té la nostra comoditat (per als altres, per al planeta i per a nosaltres mateixos)?

Vídeo en anglèsVídeo en espanyol

No Impact Project. En Colin Beavan i la seva família es van proposar de viure durant un any intentant que el seu estil de vida no tingués cap impacte en la Terra. Van deixar de fer servir transports amb motor, van deixar de comprar productes importats, van deixar d’utilitzar aparells electrònics (llevat del portàtil, em sembla, que el carregaven amb energia solar), van deixar de fer servir paper de vàter, van… Un moment: què??? Un any sense paper de vàter? Doncs sí. Quanta gent al món no es pot permetre de comprar paper de vàter? Al web “No impact project” ens proposen de fer l’experiment que va donar a conèixer en Colin Beavan durant una setmana (noooo, no cal que deixeu de fer servir el paper higiènic). L’objectiu és reflexionar sobre el nostre estil de vida, i pensar si hi podem fer algun canvi per reduir la nostra petjada ecològica. Encara que no vulgueu fer l’experiment, val la pena de fer un cop d’ull al lloc web.


jul 26 2009

Sabó d’oli de cuina

“Només quan s’hagi talat l’últim arbre,
quan s’hagi enverinat l’últim riu,
quan s’hagi pescat l’últim peix,
només aleshores descobrirem
que els diners no són comestibles.”

Profecia dels indis Cree

Sabó d'oli de cuina

Teniu gana i decidiu cuinar patates fregides. No són gaire sanes, però són molt bones, no us ho negaré pas :P Però aquesta no és la qüestió… Què feu amb l’oli un cop les heu cuinades? El llenceu per l’aigüera? El poseu en un pot per reutilitzar-lo? El poseu en un pot que, un cop ple, dueu a la deixalleria? Un sol litre d’oli pot contaminar milers de litres d’aigua. Per tant, l’opció de llençar l’oli per l’aigüera queda totalment descartada. Podeu filtrar l’oli amb un colador i posar-lo en un pot per reutilitzar-lo quan vulgueu tornar a fregir algun aliment; això sí, vigileu de no escalfar l’oli fins que en surti fum, perquè això vol dir que s’ha cremat i no és bo per a la salut. Quan ja no pugueu utilitzar-lo per cuinar, l’opció més correcta és dur-lo a la deixalleria. Tanmateix, si us agrada fer manualitats, teniu una alternativa: fer sabó casolà. És fàcil, ecològic i útil. I molt econòmic! Això sí, heu de tenir uns bons braços perquè haureu de remenar durant una bona estona. ;)   Aquest sabó d’oli reciclat el podeu emprar per rentar els plats, el terra i la roba, tot i que jo també el faig servir per rentar-me les mans a la cuina i trobo que va molt bé (i això que tinc la pell molt sensible). :)

Jo vaig fer servir aquesta recepta que vaig trobar a Mendrulandia, un web molt complet sobre l’elaboració de sabó.

Consells de seguretat

Fer sabó és fàcil, però pot ser perillós si no aneu amb compte. Per tant, abans de començar a fer sabó, llegiu atentament els consells de seguretat següents:

  • Manteniu la sosa càustica fora de l’abast dels nens i dels animals.
  • Utilitzeu guants i ulleres protectores tota l’estona.
  • És recomanable que utilitzeu un davantal per protegir la roba de les possibles esquitxades.
  • Millor que porteu màniga llarga i pantalons llargs.
  • Feu la barreja de la sosa i l’aigua a l’exterior, en un lloc molt ventilat o sota d’una campana extractora. Se’n desprenen uns gasos molt irritants, o sigui que és recomanable que porteu una màscara protectora.
  • La barreja la fareu amb una batedora; assegureu-vos que la batedora és al fons del recipient abans d’engegar-la per reduir el risc d’esquitxades perilloses.
  • En cas que la sosa (o el sabó, abans de saponificar) us esquitxi la pell, renteu-vos molt bé diverses vegades. Si us esquitxa els ulls, renteu-vos-els i aneu al metge immediatament.
  • Si heu de fer sabó amb una certa freqüència, és recomanable que tingueu utensilis exclusivament per a fer sabó. Si només n’heu de fer de tant en tant, renteu els utensilis amb molta cura després d’haver-los utilitzat (jo els rento diverses vegades). Un cop ha saponificat, la sosa ja no és corrosiva, però sempre és millor anar amb compte.

Si seguiu aquests consells rigorosament, podreu fer sabó amb la mateixa tranquil·litat amb què cuineu un plat de pasta ;)

Ingredients:

  • 1 kg oli d’oliva
  • 1 kg aigua
  • 140-150 g sosa càustica
  • 20 g sal

Preparació:

Utilitzeu una balança per pesar els ingredients: no s’hi val fer-ho a ull. La sosa la podeu comprar en drogueries i en alguns supermercats.

1. Filtreu molt bé l’oli de cuina. Mentre es filtra, poseu 900 g d’aigua en un recipient i aboqueu-hi la sosa amb molta cura per evitar que esquitxi. La barreja s’escalfarà molt en pocs segons; per això és important que l’aigua sigui com més freda millor, i que el recipient que utilitzeu resisteixi temperatures elevades. No feu servir recipients ni utensilis d’alumini.

2. Remeneu la barreja i deixeu-la reposar fins que es torni transparent.

3. Diluïu els 20 g de sal en els 100 g d’aigua restants.

4. Afegiu l’oli al recipient on hi ha la barreja de sosa i aigua. Barregeu-ho amb una batedora fins que n’obtingueu una mena de crema -que s’anomena punt de traça-. Ja us aviso que tardareu una bona estona a aconseguir-ho, o sigui que haureu de tenir paciència. No patiu per la batedora: després de fer sabó, renteu-la diverses vegades, molt a consciència, i ja la podreu tornar a utilitzar ;)

5. Quan aconseguiu el punt de traça, afegiu la barreja de sal i aigua al recipient; tot seguit, remeneu-ho tot amb una cullera de fusta per homogeneïtzar la crema.

6. Aboqueu la crema en un motlle. Podeu improvisar un motlle amb coses que segur que teniu per casa: cartrons de llet (només cal que en retalleu la part superior i els renteu molt bé), motlles per a plum-cake, recipients diversos (per exemple, capses de bombons -de plàstic- envoltoris de plàstic rígid d’aquells embolcallen molts productes que comprem -per exemple, productes electrònics- i que llencem tan bon punt arribem a casa)…

7. Quan el sabó hagi solidificat, l’endemà, talleu-lo per fer-ne sabons de la mida que vulgueu i deixeu-lo assecar.
Podreu fer servir el sabó al cap d’unes quatre setmanes. No l’utilitzeu abans perquè la sosa encara us podria cremar la pell.


jun 9 2009

“Home”, la Terra (que encara ens queda) des del cel

Home” és un documental d’una bellesa colpidora i d’una contundència flagrant.

La humanitat fa només 200.000 anys que existeix i ja ha trencat l’equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució del planeta. Amb l’objectiu de sacsejar algunes (espero que moltes) consciències, Yann Arthur-Bertrand ens convida a fer una passejada aèria per més de cinquanta països en un documental que conté imatges meravelloses de l’espectacular herència que ens van deixar els nostres avantpassats i que, llevat que hi fem alguna cosa, desapareixerà en pocs anys.

És massa tard per ser pessimistes. No ens queden gaire més de deu anys per invertir la tendència destructora dels darrers anys però com diu la cançó de Sau, “això es pot salvar”. Cal que tots plegats prenguem consciència que la Terra no és nostra, no podem fer tot el que ens vingui de gust a qualsevol preu. És cosa de tothom.

El dia 5 de juny, dia mundial del medi ambient, el canal 33 va emetre el documental. Fins el dia 12 de juny el podeu veure al web de 3alacarta: Home. També el podeu veure en anglès durant els propers dies al canal que el projecte té a YouTube: Home (en anglès).


des 18 2008

Ecofont, un tipus de lletra que permet estalviar un 20% de tinta

Ecofont

Una empresa holandesa ha desenvolupat un tipus de lletra anomenat Ecofont que, segons ells, permet estalviar un 20% de tinta. S’ha creat a partir d’un tipus de lletra de codi obert, la Vera Sans; com veieu a la imatge, han suprimit parts de cada lletra. Diuen que, si imprimim amb una mida de 10 punts, no es nota gens.

Genial, un tipus de lletra econòmic i ecològic (una mica, si més no)! ;)   Si us el voleu baixar, aneu al web Ecofont.eu.


nov 27 2008

Guia dels aparells electrònics ecològics (o no)

Green electronics - greenpeace

Greenpeace publica, de tant en tant, un rànquing de les empreses d’electrònica més importants del món segons el seu nivell d’ecologia; és a dir, les puntuen en funció de les seves polítiques sobre components tòxics, reciclatge…

A l’última versió, Nokia ha obtingut un 6,9 i lidera, de tros, la classificació. En canvi, Nintendo és el pitjor ‘alumne de la classe’ i només ha aconseguit un vergonyós 0,8. I Microsoft no arriba ni al 3…

Si voleu veure les variacions que hi ha hagut des de les versions anteriors o llegir més informació sobre les polítiques ambientals de cada empresa, visiteu la pàgina “Guide to Greener Electronics” (en anglès) de Greenpeace.