Jo en sóc. D’esquerrana, i d’esquerres.
Es veu que avui (l’avui que s’ha acabat fa un parell d’hores i escaig) era el Dia Mundial dels esquerrans. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però he anat a fer un cop d’ull a la pàgina web i m’he sorprès; mai no m’havia adonat de quants desavantatges tenim els esquerrans (un 12% de la població)…
Una mica d’història…
Tradicionalment estava molt mal vist ser esquerrà (una mica com ser d’esquerres). Com a conseqüència, als esquerrans sempre se’ns ha maltractat molt lingüísticament. Si cerquem l’etimologia d’esquerre al Diccionari de l’Encicliopèdia, trobem que és d’origen preromà, d’un mot ibèric, esku ‘mà’, i un adj. semblant a okerr ‘tort, defectuós’. Gràcies… ¬¬ També hi ha moltes supersticions que es refereixen a l’esquerra com una cosa negativa: llevar-se amb el peu esquerre = començar malament el dia.
La meva mare era esquerrana, però a escola la van obligar a aprendre a fer servir la mà dreta. Als franquistes no els va servir de gaire, però, perquè això deu ser genètic: un dels meus germans i jo també som esquerrans. I d’esquerres.
Avui: problemes…
Avui dia, els esquerrans ja no som considerats un zero a l’esquerra; ja no se’ns tracta com si tinguéssim una discapacitat. Malgrat tot, la societat no està del tot adaptada a es necessitats dels esquerrans. Aparells tan comuns com les tisores, el ratolí de l’ordinador, els cinturons, la Nokia 770 (digueu-me friki)… estan pensats per a dretans. En alguns casos, no n’existeix versió per a esquerrans; i, quan n’hi ha, és difícil trobar un lloc on aconseguir-la; això sovint dificulta les nostres tasques domèstiques.
Altres problemes menys coneguts? Els esquerrans tendim a perdre’ns més sovint perquè tenim problemes amb les direccions nord-sud-est-oest. Ahhh, ja deia jo que hi havia d’haver algun motiu de pes per tenir un sentit de l’orientació tan rematadament dolent! És perquè sóc esquerrana…. (apa, ja tinc excusa) 😛 Un altre: els esquerrans pintem les parets d’esquerra a dreta, i no a l’inrevés (quan ens trobem amb un dretà, “xoquem”). Més? Quan ens donen el canvi en una botiga, sempre ens fem un embolic i, de vegades, les monedes cauen; segurament, això és perquè la persona que despatxa pensa, inconscientment, que agafarem les monedes amb la mà dreta. Igual que quan fem petons a una persona, ens emboliquem i acabem fent-li un petó d’esquimal (és a dir, freguem els nassos) o, encara pitjor, li plantem un petó als morros.
Podria continuar amb un llarg etcètera de problemes que ens fan sentir com una complets beneits (i que avui he entès que no són culpa nostra, sinó de la no-adaptació de la societat a la nostra realitat), però potser tampoc no cal, oi?
…però si som bons, som bons xD
Total, el quid de la qüestió és que els esquerrans som més intel·ligents (hi ha molts més superdotats esquerrans que no pas dretans), més creatius, som més capaços de dibuixar mentalment figures tridimensionals, som més guapos (um, això potser ja no, eh!)…
En definitiva: sóc esquerrana i d’esquerres. Potser la societat em maltracta pel fet de ser-ho (igual que pel fet de ser dona i de nació oprimida, com la MMM, però això no ve al cas), però forma part de mi. I ja m’està bé.